Biografia d'un quadre

A més de ser guionista de còmics, Santiago García (autor, per exemple, de Beowulf) és també crític, assagista i teòric; ha dirigit les revistes especialitzades U i Volumen i ha publicat el molt interessant llibre La novela gráfica, on repassa la història d'aquest format.

Un bagatge que no sorprèn gens a l'hora de llegir Las Meninas, la novel·la gràfica que ha publicat amb dibuixos de Javier Olivares. I és que el llibre transcendeix la categoria de relat d'època i de biografia per explorar les possibilitats narratives del còmic amb esperit lúdic i vocació experimental.

Las Meninas arrenca de l'obra mestra de Diego Velázquez, una de les grans atraccions del Museu del Prado de Madrid, per elaborar una hipòtesi històrica sobre els fets que van envoltar la creació d'aquest retrat de la família de Felip IV; però, a més, també ofereix una reflexió sobre com una obra d'art acaba esdevenint un símbol.

La sofisticada i enginyosa estructura de Las Meninas alterna els passatges protagonitzats per Velázquez amb elements de metallenguatge historietístic, i també amb capítols que mostren la influència del quadre en personatges com Picasso, Dalí, Goya o Antonio Buero Vallejo.

La gràcia de tot plegat és que no ho fa amb pedanteria, pretensiositat o voluntat d'exhibicionisme documental, sinó que aconsegueix una obra divertida que recorre sovint a la paròdia de diferents suports de la cultura popular: el fulletó, la novel·la barata, la historieta d'aventures, el No-Do... El dibuix expressionista d'Olivares acompanya perfectament aquests canvis de registre.