poesia
Ricard Mirabete
El cercle amorós
Amb aquest volum Gregal inaugura una col·lecció de poesia. A El teu nu té la violència d'un Déu creador, Josep Ballesteros (Manresa, 1966) exposa una cosmovisió de l'amor entès com a esdeveniment. És una vivència íntima generadora de sentit i de realitat.
El poemari s'estructura a l'entorn de sis parts, amb tres poemes d'obertura temàtica que articulen les interrelacions entre les parts. Hi ha de manera explícita la correspondència de les sis parts de l'obra amb els sis pètals d'una rosa. Els versos construeixen el sentiment amorós com l'expressió simbòlica de la recerca del coneixement.
Les sis parts descriuen el pensament i la recerca existencial que menen el poeta cap al coneixement de l'altre, el tu amorós. Apunten relacions i motivacions líriques seguint la imatge poètica del nu femení i del símbol de la rosa. El desplegament dels pètals remet a la pràctica amorosa. També fa al·lusió a la fortalesa que uneix els amants contra els embats de la vida.
L'estimació és coneixement
El destí del jo amorós resta lligat a l'existència de l'amant, com bé escriu el poeta al primer poema: “sóc fill del nostre amor / i, tu, el meu demà”. La unió dels amants és la vivència de la plenitud compartida; la serenor en la qual l'enamorament fermenta amb la forma de l'amor. Hi ha un cert misticisme que fa possible el seu anhel: la vivència eterna en l'ànima de tots dos. És per això que el poeta se serveix de la concepció circular de l'amor com a vincle que ens enllaça: “Tot cercle emula / el cercle en què ens llacem”. L'amor com a vivència que traspassa el temps.
La percepció del món que proposa Josep Ballesteros és una poesia transcendent que no vol caure en l'abstracció. La seva voluntat d'estil depura el llenguatge i construeix noves significacions formals. Mostra unes composicions que s'acosten a la poesia tradicional i també a elements quotidians i universals. Els versos busquen la musicalitat dels paisatges escrits i idealitzats: “Grues leviten / flama i pluja: / pinzells puntegen / is al manglar”.
