Reportatge

Saló del Manga

Jaume Vidal

Més enllà de Bola de Drac

La primera generació manga ha crescut i demana productes més adequats als seus interessos i anhels

L
La novel·la gràfica occidental té cada cop més paral·lelismes amb moltes de les obres per a adults o seinen japoneses. La creença que el manga és historieta per a infants no té raó de ser
El nom ‘seinen' designa les historietes per a adults

ACatalunya es té una visió del manga com un gènere bàsicament infantil i juvenil. I quan es pensa en el còmic adult se sol evocar historietes de sexe d'alta graduació o d'ultraviolència. Però no tot al Japó és Bola de Drac. També hi ha una mena de historietes que serien l'equivalent a la novel·la gràfica occidental. A l'Estat espanyol, la revista capdavantera en la publicació d'un còmic japonès per a adults va ser El Víbora quan a mitjans dels anys vuitanta, en un moment en què es coneixia res o gairebé res del còmic japonès va publicar Goodbye de Yoshihiro Tatsumi. La història, que va ser portada del número 54, estava protagonitzada per un fotògraf de l'exèrcit japonès que va ser enviat a Hiroshima a documentar l'estrall de la caiguda de la bomba atòmica. Queda molt afectat per les ombres que van quedar impreses a les parets a causa de l'explosió radioactiva, sobretot la d'un d'un nen fent un massatge a la mare. Hiroshima ha estat un tema molt tractat en la novel·la gràfica japonesa. El dibuixant Keiji Nakazawa va sobreviure a la tragèdia i als anys setanta va publicar la seva autografia, que anys després s'editaria en castellà.

Amb l'esclat del manga, sobretot gràcies al fenomen Bola de Drac, cap a inicis dels noranta del segle passat, van començar a arribar obres adultes. La que va marcar un abans i un després va ser Akira, de Katsuhiro Otomo, que va aparèixer per entregues al Japó entre el 1982 i el 1990 i que va tenir una adaptació cinematogràfica el 1988. Akira, còmic i pel·lícula, que ha influït molt en la moderna ciència-ficció, és tot un clàssic contemporani. “Forma part del nostre catàleg perquè continua venent-se”, explica Annabel Espada, editora de la línia manga de Norma Editorial. Per Espada, el catàleg de manga de les editorials amplia el seu objectiu d'edat perquè “el lector de manga no abandona la lectura de còmics quan es fa gran; per això hem de buscar obres que donin sortida a les noves expectatives del lector”.

Una altra obra clàssica contemporània que Norma manté permanentment al seu catàleg és La leyenda de la madre Sarah, també d'Otomo, però en aquest cas només com a guionista. Els dibuixos són de Takumi Nagayasu i la història explica com una mare coratjosa va a la recerca dels seus tres fills.

El manga, que té classificacions per a tots els tipus de còmic, denomina amb el genèric seinen les historietes que s'adrecen als adults. En aquest ampli camp hi trobem històries de sexe o un tant macabres. Dos autors de referència en aquest camp són Shintaro Kago, que havia publicat l'editorial Editores de Tebeos abans del seu tancament, i Hiseshi Hino d'Ediciones La Cúpula. A tots dos els podríem encabir en el gènere ero-guro, que vol dir eròtic i grotesc. En el cas de Hino, més grotesc que sexual. Aquesta mena d'historieta mostra deformitats, mutacions malsanes, que sovint tenen la dimensió metafòrica de la marginalitat que provoca la diferència, però amb uns codis de difícil entesa des de l'òptica occidental.

Un autor que sí que té forces paral·lelismes amb la novel·la gràfica occidental és Jiro Taniguchi, amb obres de referència com Un barrio lejano (Ponent Món) o El almanaque de mi padre (Planeta Cómics). Tanigushi representa l'elegància d'una manera fer molt japonesa que consisteix a utilitzar elements totalment inversemblants per explicar històries molt reals i quotidianes. Un autor ideal perquè l'aficionat al còmic europeu i americà que encara té recel al manga superi els seus prejudicis.

Ignasi Estapé, editor de la línia manga Planeta Cómics, capdavantera en la publicació de manga a l'Estat espanyol, explica el creixent apropament del còmic adult japonès a la novel·la gràfica: “De fet, hem inclòs el còmic Adolf en la col·lecció Trazado, on es publiquen novel·les gràfiques d'arreu.” En aquest cas s'utilitza el sentit de lectura occidental d'esquerra a dreta. Actualment les traduccions es publiquen conservant el sentit de lectura japonès, invers al nostre. “Considerem que el lector ja hi està plenament familiaritzat”, explica Estapé.

Pel que fa a Adolf es tracta d'una obra clàssica del més clàssic dels autors japonesos. Osamu Tezuka està considerat l'inventor del còmic modern i animació al seu país. És creador de sèries infantils com Astroboy i de la sèrie d'animació Kimba, el lleó blanc, que es va anticipar al Rei Lleó i per la qual Tezuka hauria pogut demandar Disney per plagi si no fos perquè el creador japonès era un devot de Disney, al qual reverenciava. A més de les sèries infantils, Tezuka va tocar tots els gèneres, com per exemple la vida de Buda. La segona part, Buda 2, acaba de sortir en dibuixos animats (Mediatres) en el mercat de vídeo. Hitler també ha protagonitzat una novel·la gràfica japonesa de Shigeru Mizuki que, a diferència del que passaria a occident en tractar el personatge, no té inconvenient a mostrar alguns moments de sensibilitat del dictador. Mizuki va participar a la Segona Guerra Mundial, en què va perdre un braç.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.