Corquita?

A Sant Feliu Sasserra (Bages) em diuen que qui falta a escola fa corquita. No aconsegueixo ni imaginar d'on neix l'expressió, però no és la primera vegada que la sento. També a l'Anoia algú em va dir aquest sinònim antic de fer campana, que és com en dèiem als Salesians d'Horta quan ens passàvem la classe de física per la xancarra i ens n'anàvem a fer una timba al Bar Río de Oro del carrer Horta. Saltar-se les classes és un (mal) costum immemorial.

A Mataró i rodalia en diuen fer toris, i aquest toris, com la corquita, tampoc no té un origen gaire evident. He llegit que hi va haver un bar a Mataró que es deia Toris, i d'aquí vindria la cosa, però si fos tan senzill a Horta n'hauríem dit fer Río o fer Quimet. Les expressions que es refereixen a alguna cosa prohibida sempre tendeixen a la varietat eufemística. En castellà en diuen hacer novillos, ves. Al seu Diccionari de sinònims de frases fetes Teresa Espinal recull altres variants nostrades de fer campana, toris o corquita. Fer fugina, per exemple, que sembla derivar de fugir. O anar al safrà, que grogueja. Però també fer fotja, fer llobada i fer rodó. La fotja és un ocell aquàtic, de manera que tampoc veig gaire clara la relació. En canvi, la llobada és una clapa que el bestiar deixa sense pasturar o el pagès deixa sense llaurar, i aquí la relació ja sembla més directa.

Finalment, trobo que la més clara i expressiva de totes les opcions (inclosa la meva campanera) és fer rodó. Descriu la mitja volta que feia quan, molts matins, em dirigia cap als Salesians pel carrer Horta i, en passar pel Bar Río, sentia les veus dels amics que ja jugaven a cartes. Girar en rodó.