Girona recupera 300 anys de la seva història més fosca

“Hem volgut donar a conèixer un període poc o mal conegut de la història de Girona, sobre el qual pesava una certa mala imatge. Aparentment és una etapa amb menys pedigrí que altres, però també és l'època en què es consoliden l'emblemàtic skyline de la ciutat i els senyals d'identitat de la Girona barroca que atreuen actualment milers de visitants.” Així va argumentar un dels seus comissaris, Xavier Torres, la raó de ser de l'exposició La Girona de l'època moderna: de l'obrador al baluard (segles XVI-XVIII), inaugurada ahir al migdia a les sales temporals del Museu d'Història de Girona, on es podrà visitar fins al 6 d'abril vinent amb entrada lliure. En la presentació de l'exposició també hi van intervenir l'alcalde, Carles Puigdemont; la directora del museu, Sílvia Planas, i l'altre comissari, Francesc Miralpeix, professor com Torres del departament d'història i història de l'art de la Universitat de Girona. La nova exposició del Museu d'Història es complementa amb una altra mostra al Museu d'Història dels Jueus, La Girona dissident, dedicada als jueus gironins conversos que sovint es van acollir al baptisme d'una manera forçada i precipitada només per salvar la pell, mentre preservaven en la intimitat creences i tradicions ancestrals, com a salvaguarda d'una identitat col·lectiva amenaçada.

“Totes aquestes exposicions han deixat petja a la ciutat de manera material i immaterial, amb un missatge pedagògic”, va dir ahir l'alcalde sobre la sèrie d'exposicions que el Museu d'Història està dedicant, en ordre cronològic, a diferents períodes històrics de Girona, des dels seus orígens. La Girona de l'època moderna narra la transformació “callada” que va experimentar Girona, com altres ciutats catalanes, entre els segles XVI i XVIII;, per tant, entre un període considerat esplendorós i dinàmic com el medieval i un altre farcit d'innovacions, desenvolupament industrial i renaixença cultural com el contemporani. I al mig d'aquests dos períodes, el modern s'ha interpretat tradicionalment com una etapa de decadència i immobilisme. Com va escriure Miquel de Palol (1885-1965) en les seves memòries, citades ahir per Torres, durant la seva infància a finals del segle XIX “Girona era el mateix conjunt de pedra i humitat que 200 anys abans”. L'exposició contradiu aquesta imatge a través de cinc àmbits en què tenen un pes important l'art i la música de l'època, però també els testimonis escrits de persones anònimes, per “anar més enllà de la història tal com s'entén habitualment i mostrar com era la vida quotidiana de Girona en aquell temps”, segons Planas.

Les dues mostres inclouen destacats objectes artístics i patrimonials, alguns exposats en públic per primera vegada, que provenen de diversos museus i institucions, tant de Girona com de la resta de Catalunya i de l'estranger, com ara un novenari d'ànimes (s. XVIII) del Museu Comarcal de Manresa, i l'escut de la Inquisició de Girona, cedit pel Museu d'Arqueologia.

Visites guiades, itineraris per la ciutat, tallers infantils sobre la Girona barroca i un cicle gratuït de conferències que tindran lloc els quatre dimecres de novembre a La Mercè són algunes de les activitats paral·leles de les exposicions, que es tancaran el 6 d'abril amb un concert de Lídia Pujol.