Cultura
Tot Pedrolo per descobrir
REFERENCIAL ·
Obre portes el centre de difusió i estudi sobre l'obra de Manuel de Pedrolo, al castell segarrenc de Concabella
Cinc àmbits permeten endinsar-se en el pensament d'un dels autors més incòmodes i prolífics
Pensador, poeta, articulista, novel·lista, autor teatral, traductor, ideòleg... Per a Manuel de Pedrolo, la forma no era sinó un mer vehicle per a la seva expressivitat compromesa. Política i artística. Aquest segarrenc nascut el 1918 al petit nucli de l'Aranyó va passar la infantesa en un castell: “Jo sóc un d'aquells que va néixer dins uns murs i, encara que no s'accepti, tinc moral de presoner”, va autodefinir-se. I en un castell veí, de titularitat pública, el de Concabella, acaba d'obrir les portes l'Espai Pedrolo.
Vint-i-quatre anys després de la seva mort, l'espai està convocat a ser el principal centre de referència per conèixer i difondre l'obra d'un dels autors més prolífics, i alhora incòmodes, de la segona meitat del segle XX a Catalunya. El centre ha suposat una inversió de 320.000 euros, subvencionats majoritàriament amb fons europeus. Carme Bergés, directora del projecte museístic, assegura: “El centre era absolutament necessari. Cal reivindicar Pedrolo, una figura dels anys 60, 70 i 80, però amb un discurs plenament vigent.” I hi afegeix: “Malgrat la qualitat i el pes de l'obra, Pedrolo sempre s'ha mogut en la marginalitat. És l'autor més censurat de la literatura catalana perquè va ser insubornable i, per això, incòmode.” El centre consta de 300 metres quadrats, dividits en tres espais: l'exposició permanent, el fons documental de l'autor i una sala d'exposicions temporals, que aprofundirà en diferents aspectes de la seva obra. Aquesta darrera s'ha estrenat amb la mostra La paraula feta imatge, que en recull la poesia visual.
Compromís i llibertat
L'home i l'obra es fonen en els cinc àmbits de l'exposició permanent. El visitant s'hi endinsa amb una galeria de retrats de Pedrolo que li va fer el fotògraf Walory. “Són expressionistes, i defineixen el cos ideològic de l'exposició d'un autor prolífic, compromès, antimilitarista, independentista...” La mostra també inclou un espai més biogràfic, que s'enceta amb la mort literària, el 1985, quan Pedrolo va deixar d'escriure ficció perquè temia “repetir-se”, i va descabdellant peces d'una obra descomunal. “Era un home absolutament metòdic, que cada dia s'aixecava a dos quarts de 10 i anava a dormir a les 3 de la matinada. Dedicava la jornada sencera a llegir la premsa, articles, llibres i a escriure”, explica Bergés. Les 11 novel·les del seu Temps obert protagonitzen un altre dels àmbits de l'espai. “És una obra magna, de reflexió política i una crònica de la Guerra Civil i les seves conseqüències. Alhora, hi explora de les possibilitats humanes.”
L'afany de llibertat ideològica i artística del Pedrolo que va abraçar l'existencialisme també hi és present. Pedrolo va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a més d'una vintena d'altres guardons. Conegut popularment sobretot pel Mecanoscrit del segon origen, Bergés remarca: “Entre altres coses, va ser un dels introductors de la novel·la negra a Catalunya, amb obres pròpies i amb grans traduccions. Estava al corrent de tot, però ha estat més reconegut per la crítica i els companys que pel sistema.” Amb aquest centre, Manuel de Pedrolo retorna als orígens segarrencs. Ell es definia com a “treballador cultural”. Ara obre de bat a bat la porta del castell al públic.