Amb ulls de nena

L'estiu no s'acaba mai, sota un sol impecable. La tardor, però, arriba massa aviat. Els ulls oberts i la boca callada de la Júlia, una nena d'11 anys, contemplen totes les minúcies que van sorgint al seu entorn. Ella viu en un poble d'estiueig en què a l'hivern tothom es coneix i a l'estiu només els que hi van cada any, especialment els del càmping. El seu afany d'observació i poca participació es deu al fet que els personatges que l'envolten tenen tots més de 14 anys. Tres anys de frontera madurativa els separen. És a dir, viuen ja en un altre estadi vital, que ella observa però no comprèn del tot.

És un estiu especial: la seva cosina adolescent, la Sílvia, que té 14 anys, és a la vegada amiga seva encara que no facin gaires confidències per la diferència d'edat. Sempre vol anar amb ella arreu però la Sílvia està enganxada al David, un estudiant també de 14 anys que viu a la mateixa casa. Aquesta osmosi agafa més força quan els pares de la Júlia se'n van de vacances i la deixen a viure a casa de la Sílvia. Però aquest nus familiar i amical té branques per totes bandes i així coneixerem amics ja ben adolescents, joves aparellats i pares que expliquen les seves guerres juvenils. També viurem amb ulls de nena la rivalitat entre la gent del poble i els que vénen d'estiueig. Aquest escenari, personatges i situacions són explicats amb un llenguatge directe, infantil, entenedor, però a vegades exageradament raonat, fins i tot reflexionat en la intimidat. Malgrat aquesta distorsió narrativa, la novel·la resulta atractiva per la diversitat de situacions que es viuen. Els grans petits problemes que veu, crea i recrea la narradora infantil insinuen una sensació de buidor que surt del sedàs de tanta activitat festiva. En un ambient diari de piscina, platja, jocs de tota mena, festes bullicioses, aparellaments sentimentals, motos a tot drap i pares i mares que miren per una altra banda, l'atmosfera del relat és d'un tedi constant, a vegades amb angoixes puerils i tot amarat amb una vanitosa buidor. Un bon missatge narratiu.

Meritòria segona novel·la d'una jove narradora que ha estat capaç de ficar-se dins dels cos d'una nena d'11 anys per mostrar que l'aprenentatge vital cap a la vida adulta no és tan il·lusionant i afortunat com aparenta.