aniversari
Txell Sales
El mur sota Berlín
D
Demà passat,
9 de novembre, farà 25 anys que els berlinesos van enderrocar el mur de Berlín a cop de maça, a cop de martell o, fins i tot, a cops de puny
Dimecres 8 de novembre del 1989 al vespre, Jordi Renom, Meritxell Sales i unes professores d'espanyol de la Universitat Humbolt del Berlín Oriental sortien de gaudir de l'espectacle de ballet La casa de Bernarda Alba. Abans d'acomiadar-se per anar a dormir cadascú al seu Berlín, volien anar a prendre alguna cosa amb els seus professors de català. Ja no va ser possible. A partir d'aquell moment, ja no es podria consumir amb marcs de la República Democràtica Alemanya(DDR), mai més.
Les professores de la Humbolt Universität anaven debades d'un lloc a l'altre i tots els locals deien el mateix, que estaven tancant. Tampoc no els va fer canviar de parer el fet que les joves insistissin que elles eren funcionàries, és a dir, que eren del Règim. En tornar cap a casa, els que vivien dins del mur tindrien l'ocasió de veure com desmantellaven les tanques que servien de frontera entre tots dos Berlín al metro, que ja no ha tornat a servir de frontera.
I sí, a partir de l'endemà, dijous 9 de novembre del 1989, els aproximadament 157 quilòmetres de mur que envoltaven el Berlín Occidental, el Berlín que Lou Reed havia qualificat de paradís i Wim Wenders havia omplert d'àngels (El cel sobre Berlín), van deixar pas a noves fronteres invisibles.
La ciutat emmurallada va deixar de ser una finestra per fer enveja a l'Alemanya Democràtica. Vull dir que amb els anys no només havia esdevingut la ciutat més interessant d'Europa, culturalment, i un aparador dels excessos del capitalisme, sinó també el paradigma del sistema alternatiu d'okupació, del moviment punk. Es permetia l'ocupació i renovació de vells edificis i, als estius, venia gent de tot Europa a col·laborar amb les obres de renovació. Al final, els berlinesos i algun anglès o català exòtic, acabaven vivint en pisos compartits (entre tres i cinc persones) gratuïtament, cases okupades amb el vistiplau del veïnat. Com que s'havia construït de nou i sense presses, els lavabos acostumaven a tenir estil: banyeres rodones per a quatre persones, cuines amb grans taules, i les escales amb catifes vermelles. I el que era més confortable és que cap porta (ni de l'edifici ni dels pisos) no es tancava amb clau. Això succeïa no només a barris com ara Kreuzberg, sinó també a Charlottenburg.
Aquest ambient alternatiu i multicultural dominant al Berlín Occidental té una explicació. El govern alemany vetllava perquè viure a Berlín Occidental fos atractiu i la població no envellís; per tant, els alemanys que vivien a Berlín no havien de fer el servei militar i, sent estudiant de la FU (Frei Universität), fossis del país que fossis, amb el carnet d'estudiant podies treballar i tenies dret a la sanitat pública.
Ambient eufòric i excitant
Aquell 9 de novembre s'obria la frontera, queia el Mur de la Vergonya (com si n'existís cap de no vergonyós). Centenars de milers de berlinesos passaven alhora pel Check Point Charlie o per la frontera que havia estat el metro de Friedrichstraße cap a l'altra banda: gairebé no es podia ni circular caminant ni en metro. Al carrer, hi havia música arreu, l'ambient era molt eufòric, excitant, inoblidable. Per celebrar-ho al nou estil capitalista, el govern de l'Alemanya federal va oferir 100 marcs dels bons a cada berlinès oriental (els nens també comptaven) per poder comprar. Amb aquesta finalitat tots els comerços van obrir el diumenge 12 de novembre (fins aleshores no s'havia fet mai, enlloc).
Enmig de tanta exuberància, però, apareixia la imatge menys alegre: centenars de persones amb els seus fills fent llarguíssimes cues davant dels bancs suportant el fred, amb paciència. Diumenge 12 va fer un dia net i assolellat i cadascú va haver de decidir en què gastava aquells diners màgics: menjar mai no vist, literatura prohibida, música? La ciutat va anar experimentant moltíssims canvis i no només físics (anys després l'anomenarien la ciutat de les grues), també d'habitants i de feines. El govern deixaria la tranquil·la ciutat de Bonn per traslladar-se a la nova gran capital. I les professores de la Humbolt podien anar a aprendre català a l'escola Tandem (sprachen lernen im aufstauch, aprendre idiomes mitjançant l'intercanvi) situada a Ahornstrraße. La majoria de places del professorat de la Humbolt Universität van acabar sent ocupades per professorat pertanyent a la Frei Universität, però això són figues d'un altre paner.
