festa i alguna cosa més
bienve moya
Com es mou l'esperit festiu
La celebració de la festa pivota, entre d'altres conceptes, sobre dos puntals:
la rivalitat i l'ostentació. No hi ha possibilitat de festa sota una unanimitat total
Un amic meu diria que en l'esperit de la festa coincideix el del vi, però jo aquí em referiré a una altra mena d'esperits. La festa pivota, entre d'altres, sobre dos puntals: la rivalitat i l'ostentació. No hi ha possibilitat de festa sota una unanimitat total, cal que al costat de l'explicació ortodoxa i immutable del relat que es faci de qualsevol celebració existeixi el contrarelat o, si més no, el relat alternatiu; contrarelat que amb tota seguretat cohabitarà amb la visió ortodoxa. Aquesta ortodòxia basarà la seva veracitat senzillament en el fet que és la versió consolidada per la tradició i el temps. Aquest estat de dualitat entre el relat ortodox i el seu contrari, o simplement rival, conflicte temperat per la litúrgia de la festivitat, portarà la població que el celebra a decantar-se per una versió o l'altra. I ja tenim una part principal de la dinàmica festiva engegada: la rivalitat dins d'un mateix relat, el bàndol dels que defensen la versió A (els verds) i el bàndol dels que defensen la versió B (els blancs).
Sobre l'ostentació, tot relat festiu necessitat mostrar-se en públic, necessita acceptació, si més no d'una part de la comunitat. Aquesta necessitat de mostrar-se exigeix posar-lo en escena, donar-li una forma externa i més o menys comprensible, dramatitzar-lo. Necessita mostrar-se de forma física i de forma intel·lectual. I aquí entra en joc l'ostentació. Els detentors del relat ortodox aquí tenen avantatge ja que se suposa que al partir de la tradició ells són els primers que van endegar la dramatització, els primers que van metre en scène el relat festiu, que tant pot ser la mort i resurrecció del Crist (o qualsevol dels passatges d'aquest misteri), com la commemoració d'una batallà, més o menys mítica, que donà forma a la població actual.
Aquí els ortodoxos tindran la part important de la posada en escena, i com que generalment representaran el sector més ortodox de la comunitat (el dirigent), l'ostentació en l'aspecte físic i en l'intel·lectual (vull dir en aportació econòmica per a atrezzo i en aportació literària per justificar-la); diríem –fent una semblança amb un joc de cartes– que trauran la primera mà, sobre la qual es girarà la partida. Sobre aquesta primera mà, els partidaris del contrarelat (o si més no de les variants del relat), sense trencar la baralla (que aleshores s'acabaria el joc, i la festa) també participaran tan ostentosament com puguin mostrar-se. En aquest cas l'ostentació ben segur que no es basarà tant en l'aportació sumptuària (ja que entenem que no són els sectors econòmicament rellevants) com en formes d'enginy i laboriositat; però ostentació, en definitiva, que alhora esperonarà la rivalitat.