Opinió

art & CO

pilar parcerisas

Ramon Guillén-Balmes

A la Nau de Llotja

A la nova seu de l'Escola Llotja s'ha aconseguit un espai d'exposicions excepcional, una nau de vuit-cents metres quadrats que actualment acull una exposició en record de l'artista i exalumne Ramon Guillén-Balmes (1954-2001), amb una miscel·lània dels seus treballs i un petit homenatge dels seus millors amics, artistes i companys professors de l'Escola Massana. Fa pocs mesos, a la mostra Art: dos punts, que exhibia part dels fons del Macba i de La Caixa vam poder veure la magnífica instal·lació Inventari (objectes trobats) d'aquest artista de qui mai encara no s'ha fet una antològica per valorar la seva contribució a l'art contemporani d'aquest país. Per completar el caràcter relacional de la seva obra s'hi ha incorporat la Panòplia per al laboratori de les arts, un actiu dels tallers educatius que la Fundació La Caixa havia posat en marxa el 1998.

Models d'ús

Ramon Guillén-Balmes va dur l'escultura a una dimensió orgànica i relacional amb materials tous i naturals, com el feltre, el suro, el paper, la lona o la fusta. Programà i projectà el procés amb el dibuix, la fotografia i l'escriptura, i sovint trobà la motivació en la comanda, a donar suport als amics, a crear formes adaptables a un gest o a parts del cos. L'art en clau morfològica, com a suport o ajut, com a ortopèdia capaç d'acaronar i protegir des de l'exterior, un òrgan que cadascú viu en la intimitat. Aquesta relació orgànica entre l'intern i l'extern ha estat un dels estímuls de l'artista per trobar el repertori dels seus models d'ús, fundes per al cos sencer, per als genolls, crosses com la que creà per a Txema Retana, detingut per insubmissió al servei militar l'any 1993, per tal d'ajudar-lo a recuperar la llibertat.

L'artista inventor

Guillén-Balmes tenia una vocació d'inventor, apta per crear formes de suport al cos humà relacionades amb l'aire o amb l'aigua, com una ala immensa per poder volar, comanda per a Alyssa Dee Krauss (1998-1999), o l'impressionant model creat per a Eugeni Ibáñez, una boia monumental de suro, amb un sistema de propulsió de les aletes, amb la llegenda: “Jo vull anar on em porti, una quilla per al meu cos.” Altres comandes són “per compartir la vida”, o “per ésser estimada”, com les que dedica a Sensi Cervantes, la seva parella d'aquell moment i artífex de la present exposició. Afable, emotiu, vital i sensiblement càlid i natural, embolcallà les realitats del cos humà amb models anatòmics i apòsits antiacadèmics, uní cos i remei, treballà la intimitat tàctil de l'inframince i creà un artefacte amb gel per dibuixar sobre la pell de l'aigua. Un poeta de les formes per gaudir-ne en la intimitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.