Un president de consens per rejovenir els Bertrana
Joan Domènech relleva Esteve Vilanova al capdavant de la fundació amb el desig d'atraure gent nova al patronat
Es proposa estrènyer els vincles amb la UdG i estendre l'activitat tot l'any
El patronat de la Fundació Prudenci Bertrana va aprovar el 5 de novembre passat el nomenament de l'historiador lloretenc Joan Domènech i Moner com a president de l'entitat, després que Esteve Vilanova anunciés el seu desig de deixar un càrrec que ha ocupat durant dotze anys. Ahir, tots dos van comparèixer davant els mitjans per explicar les raons del relleu i els projectes més immediats de la nova etapa, que Domènech va advertir que serà “de continuïtat, tot i que no continuista”. Un dels seus objectius, a banda de preparar els actes del cinquantè aniversari del Bertrana, d'aquí a dues edicions, serà “procurar que la fundació es rejoveneixi” amb la incorporació gradual de nous patrons, un propòsit delicat, perquè “no es tracta de demanar a ningú que plegui”, va aclarir, i al mateix temps difícil, perquè molts membres hi són per compromisos institucionals (representants de l'Ajuntament, la Diputació, la Generalitat, La Caixa i Òmnium). “No és només una qüestió d'envelliment, tot i que estaria bé baixar la mitjana d'edat, sinó de capacitat de servei”, va aclarir el nou president, que es va posar a si mateix com a exemple: “Tinc 71 anys i puc assegurar, per tant, que no me n'estaré dotze en el càrrec; a tot estirar, quatre o cinc si la salut m'ho permet. Aquest serà, doncs, el meu últim acte de servei.”
A pesar de remarcar que arriba a la presidència d'una fundació ja consolidada i d'opinar que “quan les coses funcionen és millor no tocar-les”, va apuntar un parell d'iniciatives que es planteja introduir al voltant dels Premis Literaris de Girona per “tenir un pes més específic en la vida cultural de la ciutat al llarg de tot l'any, i no només durant la festa de lliurament”, que en tot cas n'hauria de ser, va dir, “l'apoteosi”. Sense “desmanegar” el pressupost de la fundació, Domènech pensa en concret en mitja dotzena d'activitats, principalment presentacions de llibres d'autors relacionats amb els premis, per fer present l'activisme de la fundació “en la lluita per la nostra personalitat cultural”. A més, va mostrar la seva voluntat d'estrènyer els vincles amb la Universitat de Girona, més enllà de la presència d'alguns dels seus professors en la composició dels jurats, i en aquest sentit va comentar com una anomalia el fet de tenir relació amb la UOC (convoquen conjuntament el premi Lletra de webs sobre literatura catalana) i no amb la seva pròpia universitat.
El president sortint, per la seva banda, va aclarir que no deixava el càrrec “ni per cansament ni per falta de suport”, sinó per “un procés natural de renovació” que considera saludable en tots els organismes públics. Respecte a l'elecció de Joan Domènech, que ell mateix va proposar al patronat per succeir-lo, Vilanova, economista de professió i que continuarà a la fundació com a tresorer, va dir: “Té a favor que és un home de lletres, mentre que jo sóc de números.” També va tenir en compte que és el patró que ha estat més en contacte amb els jurats i amb les editorials, però sobretot, que es tracta d'una “persona de consens absolut”. De fet, l'únic que va posar reticències al nomenament, va confessar Vilanova, va ser el mateix Domènech, “a qui va costar convèncer”.
El Palol de Miquel Bauçà surt del calaix al cap de vint anys
El pròxim 20 de novembre arribarà a les llibreries la novel·la guanyadora de l'últim Bertrana, El dia que vaig fer vuit anys, d'Antoni Pladevall, i el dia 25, la resta d'obres premiades en l'edició passada: Ciència exacta, de Manuel Forcano (Palol de poesia); La Transició franquista, de Marta Rovira (Rahola d'assaig), i Romeu i Julieta. Segona part, de Francesc Puigpelat (Muntaner de literatura juvenil). Però el dia 18 hi haurà una altra novetat molt més inesperada: Empúries publicarà finalment, amb portada de Miquel Barceló i epíleg d'Enric Casasses, En el feu de l'ermitatge, un llibre de 329 poemes amb el qual el mallorquí Miquel Bauçà (Felanitx, 1940-Barcelona, 2004) va guanyar el premi Palol l'any 1993 i que ha estat des de llavors guardat en un calaix de la fundació perquè cap editorial va voler assumir el risc de publicar una obra de tal envergadura. La mateixa família de l'escriptor creia del tot perdut l'original, fins que una filla es va posar en contacte amb la fundació Bertrana per saber si en guardaven per casualitat cap còpia. “Normalment, ens en desprenem, però aquest, com que continuava sent inèdit, el vam anar guardant, i ha sobreviscut a uns quants trasllats”, va dir Vilanova. Bauçà va ser l'únic autor que aquell any no va assistir a la festa de lliurament, i tota la comunicació amb la fundació va ser a través de telegrames.