Els Vilars busca l'origen

La Universitat de Lleida (UdL) ha aconseguit esgarrapar una partida de diners per continuar amb les excavacions d'un dels principals jaciments de Ponent i un dels conjunts d'arqueologia ibèrica més importants d'Europa: la fortalesa dels Vilars d'Arbeca.

Tot i la forta retallada de fons, ja que s'havien sol·licitat 261.000 euros pel període 2014-2017 i el Ministeri de Cultura només n'ha concedit 101.000 (la meitat que pel període 2012-2013), el grup d'investigació prehistòrica de la Universitat de Lleida (GIP), liderat pel catedràtic Emili Junyent, va començar dimecres una nova fase d'excavacions que només durarà quatre setmanes i que permetrà actuar sobre el barri est de la fortalesa amb l'objectiu de tancar el procés de recerca sobre aquest espai del jaciment, que està donant informació cabdal per entendre els primers anys d'ocupació.

Aixecada a mitjan segle VIII aC, la fortalesa dels Vilars d'Arbeca va ser abandonada més de quatre segles després, pels volts de l'any 300 aC. I un dels grans reptes dels investigadors és esbrinar aquest misteri, és a dir, el motiu d'aquest abandó. Es tracta d'una fortificació única en el panorama peninsular i europeu de la primera edat del ferro i de l'arqueologia ibèrica.

En el projecte quadriennal 2014-2017, ja es preveu com a objectiu per enguany l'excavació i finalització del barri est per completar l'estudi de la que s'entén que és la zona fundacional del complex. Per l'any vinent es programaran treballs de restauració d'aquests espais.

L'excavació integral del barri est, segons el GIP, es va iniciar l'any 2012 amb la intervenció de les estances més septentrionals de l'espai i s'hi ha continuat actuant cada any.

Els objectius científics i la proposta patrimonial sobre el terreny per als pròxims anys 2014-2017, segons la documentació de la UdL, prioritzen les actuacions a l'interior del recinte que restaria excavat, consolidat, restaurat i condicionat per a la visita, respectant les àrees de reserva científica d'acord amb el pla director.

D'aquesta manera es van tancant les investigacions als diferents espais de la fortalesa, a la vegada que es treballa en la seva restauració per fer-la visitable, ja que a mesura que avança la recerca, més conegut és el jaciment i més visites rep.

El que havia començat com una intervenció d'urgència destinada a documentar les restes d'un jaciment suposadament destruït pels treballs agrícoles el 1985, va donar pas a la consolidació d'un equip i un projecte de recerca a partir del 1987. L'any 1993 es va aconseguir declarar el jaciment bé cultural d'interès nacional (BCIN).

No s'inclou en la programació per als pròxims anys el camp nord, encara que, en cas de disposar de recursos per adquirir la finca, situada dins de la zona arqueològica però de propietat privada, la prospecció i avaluació passaria a ser prioritària. Aquests terrenys adjacents fa anys que es té la sospita que amagarien més vestigis i restes, però encara no s'hi ha pogut actuar. Si es pogués comprar la finca, l'ampliació del jaciment permetria articular una nova fase del projecte per convertir-lo en el Parc Arqueològic de la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca.