Quan París va tornar a néixer

L'any 1966, poc temps després que s'estrenés la gran superproducció sobre el desembarcament de Normandia El día más largo, es va encarregar al cineasta René Clement que realitzés una gran superproducció sobre l'alliberament de París. El resultat final va ser ¿Arde París?, adaptació d'un best-seller de Larry Collins i Dominique Lapierre que explicava les diverses estratègies que varen conduir al fet que el 25 d'agost de 1944 la capital de França fos alliberada pels aliats. Un dels episodis centrals de la pel·lícula era la reconstrucció del moment en què es va produir una gran tensió perquè Hitler volia que es destruïssin tots els monuments de París i el general Dietrich von Cholitz, governador alemany del París ocupat, decidia rendir-se als aliats sense executar les ordres. Els fets varen agafar una rellevància mítica ja que Von Cholitz ha passat a la història com l'home que va salvar París d'una hipotètica destrucció.

La pel·lícula de Volker Schlöndorff Diplomacia torna a aquest moment evocat per la pel·lícula de René Clément, però ho fa des d'una doble perspectiva. Per una banda, parteix d'una peça teatral de Cyril Gely que s'ha convertit en la clàssica obra que triomfa pel fet de tractar un gran tema de forma emfàtica, i per l'altra, en adaptar l'obra falseja una part de la història, ja que mostra els principals monuments de París carregats de dinamita a punt d'explorar, mentre té lloc un diàleg diplomàtic per impedir-ho. Els protagonistes són el general Von Cholitz i el cònsol suec d'origen francès Raoul Nordling. Els dos personatges varen existir i en la pel·lícula de Clement eren recreats pels actors Gret Förbe i Orson Welles. El que és ficció són les situacions de l'obra i el fet que les tensions generades al voltant del diàleg entre dues persones acabessin essent un factor decisiu per salvar París de la destrucció i mantenir el patrimoni de la capital.

Volker Schlöndorff se centra bàsicament en el text teatral per mostrar la tensió que viu un general que sap que ha de complir el seu deure i un diplomàtic humanístic que vol cremar-ho tot per convèncer el seu interlocutor que la destrucció del patrimoni no porta enlloc. La tensió té lloc com si fos una peça de cambra només puntuada per breus sortides a l'exterior on el cineasta mostra com les bombes estan a punt de destruir-ho tot i els agents de la resistència volen fer petites accions que són neutralitzades pels nazis.

Diplomacia parteix d'un gran tema, però és una obra dirigida per Volker Schlöndorff de forma excessivament freda, erràtica i envellida, sense gens d'inspiració. Hi ha en la posada en escena un sentiment d'obvietat, sobretot cada cop que els dos protagonistes miren per la finestra i veuen les vistes de París, com un món carregat de bellesa que és amenaçat per la barbàrie.