Una abraçada a la sorpresa

Entre els plats més gustosos del Voll-Damm Festival de Jazz d'aquest any, sobresurten els projectes en comú entre dos jazzmen cabdals de la generació de young lions que va irrompre a mitjan dècada dels noranta i dues orquestres europees abonades al risc i l'aventura. Així doncs, si fa uns dies el guitarrista Kurt Rosenwinkel es posava a les ordres de la portuguesa Orquestra de Matosinhos, avui, al Palau, el saxofonista Joshua Redman i la Trondheim Jazz Orchestra de Noruega –debutant, com la portuguesa, en escenaris catalans– presentaran els fruits d'una aliança que es remunta al 2006. “Els músics amb els quals m'agrada més tocar són curiosos i estan disposats a abraçar la sorpresa en qualsevol instant”, explicava Redman ahir al Conservatori del Liceu, on un grup d'alumnes ha treballat una de les seves peces i on, a la tarda, va oferir una de les classes magistrals patrocinades per la Fundació Ferrer Salat. “No és bo per cap a músic moure's en una zona d'absolut confort, així que busco situacions que em posin en risc.”

Redman, que en aquest projecte es considera “un saxo tenor més d'un impressionant col·lectiu d'improvisadors”, no considera que entre la tradició nord-americana i la de l'orquestra que dirigeix Eirik Hegdal hi hagi barreres importants. “De fet, ja no m'agrada que es parli de mi com un músic de jazz americà. Cadascú té la seva pròpia història i el seu propi llenguatge, només faltaria!, però aquestes barreres, per a mi, no han existit mai.” Hegdal, afortunat –segons assegura– de poder dirigir una orquestra amb “músics de ment oberta, la qual cosa és imprescindible”, defensa per la seva part que, quan escriu per a Redman, no ho faci pensant en la seva condició de saxofonista ni tampoc, de fet, en la de músic de jazz. “Redman va molt més enllà. És un músic extraordinari que no ha parat de demostrar com li és de viable moure's per terrenys ben diferents.”