L'escola de música de la Lírica de Silla

A hores d'ara ja no hi ha cap dubte que les societats musicals valencianes contribuïm de manera decisiva en l'àmbit social, cultural, econòmic, artístic i educatiu de cada poble i ciutat. És el resultat del treball que, al llarg dels anys i en alguns casos centenaris, s'ha fet, amb un esforç admirable, perquè la pràctica de la música haja arribat fins a l'últim racó de la nostra geografia.

Les societats musicals valencianes, des de fa moltes dècades, també han creat estructures educatives pròpies, que han possibilitat la formació dels nostres músics amb la finalitat de la seua posterior incorporació a les formacions bandístiques, orquestrals i corals.

En aquest doble sentit podem estar molt satisfets de la gestió de la Societat la Lírica, però especialment perquè el projecte que encetàrem el passat curs 2013-2014, del qual ja hem escrit en El Punt/Avui, és una realitat. Avui ja és incontrovertible que el Taller d'Iniciació Musical, esdevingut en l'Escola de Música de La Lírica ja és la base del futur de la nostra Societat musical, perquè estem formant, des de ben menuts, els nostres futurs músics.

Enguany volem consolidar aquell projecte inicial amb una ampla i generosa oferta educativa: classes d'estimulació musical, a partir de 2 anys. Sensibilització musical, de 3 a 6 anys. Primer curs de llenguatge musical. Llenguatge musical per a adults. Cor mini. Taller de jazz. Tècnica vocal. Classes individuals d'instruments.

Els resultats estan resultant més que satisfactoris, perquè s'han matriculat més de noranta alumnes. El claustre està format per vuit professors, sota la direcció de Vivi Rios Aguado. El fet que tots ells procedisquen de la mateixa Societat, fa que estiguen més involucrats, il·lusionats i compromesos en el projecte, perquè tots creiem que és el futur de La Lírica.

Així mateix, els directors de les quatre seccions musicals (banda, orquestra, coral i coral infantil), estan esperançats que hi haurà molts bons resultats de cara al futur. I tota la societat també ho estan, o siga, els actuals músics i el més veterans; els professionals procedents de La Lírica, repartits per tot el món; i per descomptat, els directius, els socis, amigues i amics, que fa anys ens han empentat perquè es reprenguera l'activitat de l'Escola.

La conclusió és que si una Societat musical no té la seua pròpia escola, que forme des d'edats primerenques els seus xiquets i xiquetes, que vol dir els seus futurs músics, no té sentit ni futur. Silla era l'excepció, d'entre les més de 500 societats musicals de la Comunitat Valenciana i això ara ja s'ha acabat.

Veure cada dia les aules i els corredors del Musical plens de l'alegria que porten i contagien les xiquetes i els xiquets que tenen l'oportunitat de conèixer, viure i sentir en primera persona la vertadera màgia de la música, és un goig indescriptible. Com ho és veure l'interés, i fins i tot l'entusiasme, dels pares i les mares que esperen l'eixida de les classes dels seus fills i filles, ja de nit fosca, inenarrable.

La Societat La Lírica de Silla, com totes les organitzacions musicals valencianes, sols necessitem de més suport de l'administració, i de la societat en general. Com diu el director de la Jove Orquestra de la Lírica, Francisco Valero-Terribas, “només ens resta sol·licitar, com tantes i tantes vegades l'ajuda institucional, empresarial i corporativa de tota la població... Compromís, suport, recolzament, alè, reforç, participació, convivència, ànims”.

D'una altra banda, des de fa temps les societats musicals a través de la Federació de Societats Musicals de la CV, reivindiquem l'ajuda de la Generalitat per seguir sent un referent en l'educació musical, excel·lència i talent dels músics i en internacionalització.

En aquest sentit es demana un pacte amb l'Administració perquè les societats musicals no siguen tractades com qualsevol altra empresa, ja que paguem el 21% d'IVA per les nostres activitats; paguem grans quantitats de diners a la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), pels drets d'autor de les peces que toquem; també paguem al Centro Español de Derechos Reprográficos (Cedro) per les fotocòpies de les partitures; paguem les retencions per a la Seguretat Social dels professors de les escoles de música; etc. I finalment, hi ha Ajuntaments ens fan pagar l'IBI com a qualsevol persona o empresa. Tot açò és el que s'ha de revisar.