‘Dos a la carta' projecta la joia de viure a pagès
Robert Bellsolà va presentar ahir la seva nova pel·lícula, una divertida comèdia que ‘competirà' demà als cines amb ‘Los juegos del hambre'
S'estrenarà amb 68 còpies a tot l'Estat
Arribat a aquest punt, i després d'invertir quatre anys persistint i batallant per tirar endavant la seva segona pel·lícula, a Robert Bellsolà ja res no l'atura. Ni el fet d'estrenar Dos a la carta aquest divendres coincidint a la cartellera amb una nova entrega de Los juegos del hambre: Sinsajo, un dels blockbuster de la temporada. Encara més, segons confessa el cineasta gironí, la decisió va ser prou meditada i estratègica per coincidir-hi: “Mentre no competíssim amb una altra comèdia, una producció catalana o un Barça-Madrid el mateix cap de setmana...”. I és que Bellsolà creu que és bo que la gent vagi al cinema i es recuperi l'hàbit de fer-ho. “Tot ajuda, ni que sigui algun pare que deixa els fills a la sala del costat i vingui a veure la nostra”, diu. També mostra les cartes sobre la taula: “El nostre públic potencial té una mitjana de 40 anys i és el que mira La Riera”, i aclareix que no han fet “una pel·lícula per satisfer la crítica”.
Precisament, Dos a la carta, que ahir es va preestrenar a Girona amb una gran èxit de convocatòria, com es podria esperar, tractant-se d'un film rodat a la comarca i eminentment gironí en molts aspectes, té en el paper principal Adrià Collado, un dels actors més populars del serial de TV3. “Volíem un guapo, i qui millor que ell, el nostre Cary Grant”, li llança flors el director, que es mostra encantat amb la seva aportació a la pel·lícula com a contrapunt de les “pallassades” dels altres comediants, com Andoni Agirregomezkorta –“que potser no té vuit cognoms bascos però sí un i de molt llarg”, comenta–, Sergi López o el gironí Marcel Tomàs, el protagonista de l'opera prima de Bellsolà, Passi el que passi.
Com el seu anterior film, amb Dos a la carta també ha necessitat quatre anys per fer-la: dos finançant-se i dos per rodar-lo, muntar-lo i estrenar-lo. Finalment, amb ni més ni menys que 68 còpies a l'Estat. “Llàstima que en faltés una per arribar al meu número preferit”, riu el director, que reconeix com de difícil ha resultat arribar fins aquí. “Fer una pel·lícula avui dia és realment una batalla. Cal lluitar, lluitar i lluitar.”
El resultat el van poder gaudir ahir els primers tres centenars d'espectadors –entre el públic, moltes cares conegudes, gent que surt en algun cameo i empresaris col·laboradors– i demà passat aquells qui vulguin disfrutar amb una comèdia que compleix amb el seu propòsit, que és fer riure. “Hem agafat Ningú no és perfecte i n'ens hem anat a pagès”, resumeix sobre l'argument d'aquest conte protagonitzat per un broker de ciutat que es refugia en un entorn rural idíl·lic on acabarà descobrint que té un germà que no coneixia i que no hi ha un lloc millor on viure. Aquest lloc és l'Empordà. A la ficció, perquè es va rodar a les Olives de Sant Esteve de Guialbes, que pertany al Pla de l'Estany.
LA XIFRA
Terra de postal i de casaments
Tan bon punt comença, Dos a la carta mostra imatges de postal de les comarques gironines i la seva capital. La promoció del territori és volguda i Robert Bellsolà no se n'amaga, ja que entre els promotors del film hi ha el Patronat de Turisme de Costa Brava. I el resultat no podia ser més fructífer. En la presentació de la pel·lícula a Bilbao, explica el director, molta gent li va comentar que no tenien ni idea que Girona fos “tan maca”. Tant, que fins i tot algú mig en broma li va dir que l'haurien de fer “ambaixador juntament amb els germans Roca”. Entre les persones que s'han enamorat d'aquestes terres hi ha la mateixa actriu Carolina Bang, que, després de rodar a les ordres de Bellsolà, va convèncer la seva parella, el cineasta Álex de la Iglesia, de casar-s'hi aquest estiu. Com així va ser, al castell de Sant Gregori, aquest juliol, amb la presència entre els convidats d'honor de molts actors i actrius espanyols. El cinema, com a motor econòmic.
