Més de 5.000 anys d'història ininterrompuda

El cap de setmana del 8 i el 9 de novembre l'equip de la Secció d'Arqueologia del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt va dur a terme la primera actuació intensa de neteja i restauració de les set tombes medievals localitzades a la zona de Can Boquet, en ple Parc de la Serralada Litoral. L'acció no és gratuïta, perquè fa temps que s'estava preparant i coincideix amb el 40è aniversari del descobriment del jaciment per part d'integrants del llavors Grup d'Arqueologia de Vilassar de Dalt i del Museu Arqueològic de Barcelona. El director del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, l'arqueòleg Enric Ortega, destaca que la troballa, com acostuma a passar sovint, va ser de forma casual. “Uns pagesos que treballaven la terra van trobar la primera tomba i van avisar la gent del museu perquè se'n fes càrrec”, recorda. Malgrat que es va actuar amb la màxima celeritat, quan hi van arribar l'endemà els arqueòlegs la fosa havia estat profanada i es va fer malbé l'esquelet que hi guardava. L'excavació posterior va donar com a resultat un total de sis tombes més de tipus rectangular excavades a terra i revestides amb lloses de petites dimensions. No s'hi va trobar cap resta d'aixovar funerari i es van datar en l'alta edat mitjana. Malgrat la mancança d'elements, la necròpolis medieval de Can Boquet continua sent el dia d'avui una de les més ben conservades de tot el Maresme.

La restauració recent de l'espai ha servit principalment per dignificar un espai que en els darrers temps havia acumulat no tan sols deixalles i males herbes, sinó que fins i tot s'havien mogut les pedres originals. “Calia una intervenció completa perquè la zona de Can Boquet, com a part del parc, és molt visitada i s'hi fan múltiples activitats culturals i esportives”, assenyala Ortega. De fet, l'actuació arqueològica es contempla com el primer pas d'un projecte més ampli que pretén revaloritzar un territori que “ha acollit presència humana ininterrompudament des de fa més de 5.000 anys”. Ortega avança que properament s'hi instal·laran senyalitzacions i panells didàctics amb el suport de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura per difondre i protegir l'àmplia riquesa històrica que s'hi concentra. Tot el material que s'ha anat localitzant es pot consultar actualment al Museu Arxiu. Segons especifica l'arqueòleg, es troben testimonis en campaments a l'aire lliure com els Rocs d'en Sardinyà –el jaciment més antic de Vilassar de Dalt–, al neolític inicial (5000-3500 aC), o llocs d'enterrament d'època calcolítica (2200-1800 aC) formats per l'amuntegament de grans blocs granítics com la Cova d'en Pau, de la Granota, d'en Joan i l'emblemàtic dolmen de la Roca d'en Toni. Precisament aquest sepulcre ubicat als peus del turó d'en Rumpons conserva encara la cambra amb la coberta i part del corredor, però el fet de ser tan visible l'ha sotmès a un espoli constant durant anys, malgrat que la seva imponent imatge forma part del paisatge més fotografiat.

Ortega puntualitza que el fil històric dels assentaments humans a la plana de Can Boquet també va més enllà de les tombes medievals i enllaça amb la capella preromànica de Sant Salvador, “una de les joies d'aquella època menys coneguda, perquè es troba en un terreny particular”, i arriba als nostres dies amb l'explotació vinícola a ple rendiment que manté el nom.