LLIBRES
Josep Lluís Eras / El Portal Nou
BCN World ja té una novel·la negra
Aritzeta torna al gènere policíac amb una trama que té de rerefons el polèmic projecte turístic
Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols El pou dels maquis i Bandoler, l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta torna al gènere negre amb L'amant xinès, que es podrà trobar a les llibreries a partir de gener. On no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que “la novel·la negra és una novel·la de denúncia”.
El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta és el que hi ha al darrere de la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que “pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara”, segons l'autora.
L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita L'amant xinès. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és “un personatge necessari al gènere negre en català”.
I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar “una època de corrupció on la gent se sent impotent”. “Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant”, remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè “la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida”, remarca l'escriptora.
BCN World, a l'ull de la denúncia
Aritzeta considera que a la seva novel·la “possiblement es veurà retratada alguna gent” però també el lector serà conscient que és un joc literari on “qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència”. Allà on no hi ha cap mena d'ambigüitat és en la crítica a BCN World i al model econòmic que representa, que “ens ofereix feina a netejar llits i a fer de putes... ens estem prostituint per quatre coses”.
Al darrere del complex turístic, afegeix, “hi ha un pastís però no es repartirà amb el país com ens volen fer creure: si hi ha beneficis, per a ells, i si hi ha pèrdues les socialitzaran”. Per a l'autora vallenca, “els signes del temps” ens han portat a trobar-nos perduts en el neocapitalisme i és hora de començar “la lluita per la dignitat de l'ésser humà”, i aquesta via torna a ser, per a ella, l'eina que millor coneix, la literatura. “La finalitat de la col·lectivitat és ser feliços, però si augmenten les desigualtats cal fer alguna cosa” i, en aquest cas, explica Aritzeta, “fer novel·la per a mi es tornar a fer novel·la des de baix”.
Des de Valls, amb la vista sobre la ciutat il·luminada, l'escriptora descriu una imatge molt gràfica de com considera que ha de ser avui la creació literària. «“Jo no faria una foto del campanar de Valls, faria una foto del que a sota està demanant diners en una cantonada.”
