lingÜístIca
david paloma
Any Llull. Preàmbul
L
L'Institut d'Estudis Catalans presenta
un ambiciós projecte editorial per difondre la vida
i les obres
del pare de la llengua catalana
La Sala Marès de la Biblioteca de Catalunya va ser l'escenari, dijous 27 de novembre passat al migdia, de la presentació d'un projecte magne: Ramon Llull. Vida i obres, de Pere Villalba i Varneda. Presidia l'acte una pintura de Ramon Llull, no del segle XIV com se sabia fins ara, sinó del segle XVI, segons va explicar Eugènia Serra, directora de la Biblioteca. La taula formava part del retaule de l'església de Sant Francesc, de Palma, on Llull és enterrat, i es va perdre durant la desamortització. A principis del segle XX, Frederic Marès la va comprar per 500 pessetes i la va donar a la Biblioteca de Catalunya, amb tots els seus llibres, perquè constituís un homenatge permanent a la figura de Llull.
El projecte preveu la publicació de tres volums de més de mil pàgines cadascun, gràcies a la col·laboració entre l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la Fundació Elsa Peretti. Es tracta d'una obra de síntesi d'alta divulgació, que facilitarà l'accés al coneixement global sobre la persona, el pensament i la producció intel·lectual de Ramon Llull (1232-1316), en la pròxima commemoració del setè aniversari de la seva mort. El primer volum, que es va poder veure en forma de maqueta, conté 37 de les més de 250 obres del gran intel·lectual del segle XIII. Per sobre de tot, destaquen el Llibre de contemplació en Déu, que és el punt d'arrencada de tot el pensament lul·lià, i també l'Ars maior, que ensenya per mitjà de les famoses rodes concèntriques les 16 “virtuts essencials”, també anomenades posteriorment dignitats, raons, qualitats, propietats, principis, obres divines i noms divins. Aquest primer volum es publicarà el 2015.
A més de la directora de la Biblioteca, a
l'acte també hi van intervenir alguns erudits lul·lians. El primer va ser Jaume de Puig, vicepresident de l'IEC, que va afirmar que el projecte de Pere Villalba és “extraordinari o descominal, per dir-ho amb la forma antiga”. “L'Institut, des de la seva fundació, s'ha afegit a la corrua dels estudis lul·lians empresos sobretot des d'Europa.”
Freiburg, capital del món lul·lià
Fernando Domínguez Reboiras, del Raimundus Lullus Institut de Freiburg, va enaltir la figura de Llull citant unes paraules de Pere Gimferrer: “Llull va ser un geni. És ell qui va donar cartes de noblesa universal a la llengua catalana.” Domínguez Reboiras va ser crític en alguns punts: “Llull és un referent desconegut. Se'n parla però no se'l llegeix. En cap llibreria de Catalunya no es pot comprar el Llibre de contemplació en Déu: és com si, en cap lloc d'Itàlia, no poguessis comprar la Divina comèdia.” L'estudiós va afegir que aquest projecte “és una obra personal que aporta, doncs, visions personals” i va recordar que Antoni M. Badia i Margarit, recentment traspassat, deia que Freiburg era la capital del món lul·lià.
En representació de la Fundació Elsa Peretti, l'estudiós Alessandro Tessari va subratllar que “la maqueta que es presenta és, de fet, una joia” i que Llull, nascut en el segle de les croades, es pot considerar “un home del nostre temps”. Tessari va revelar, a més a més, una conversa recent amb la consellera Irene Rigau i el conseller Ferran Mascarell en què els dos polítics manifestaven el desig de promoure l'obra de Llull.
L'autor, absent
El mateix Alessandro Tessari va llegir un breu comunicat de Pere Villalba, l'autor de l'obra, absent en aquest acte a causa d'una ineludible coincidència: la discussió definitiva amb alts càrrecs de l'Església, que va tenir lloc a Palma, sobre la més que probable canonització de Ramon Llull, prevista durant el centenari de la seva mort. Tots dos actes van coincidir en dia i hora. Tessari va remarcar que el més important no és la canonització, “que se'n fan moltes, gairebé de manera automàtica, sinó el fet que Ramon Llull serà considerat un doctor de l'Església”.
Es farà una tirada de 500 exemplars del primer volum, el primer dels quals s'ha afirmat que el rebrà el papa Francesc. La resta es distribuirà per tots els centres de recerca, les universitats, els ateneus i les biblioteques.