La imaginació eròtica

La modernitat va modificar dramàticament la relació entre la tradició clàssica i la literatura contemporània. En un influent assaig de 1919, Eliot establiria un nou paradigma que substituiria la submissió i l'acatament a la tradició per la interacció i la recreació des de l'actualitat. Al llarg del segle XX, teòrics, crítics i autors van anar aprofundint en els diferents mecanismes d'aproximació a la tradició amb recursos com la intertextualitat, l'adaptació i l'apropiació.  Ara bé, tots aquests recursos apunten en una sola direcció:  l'expansió, la suplementació, la complicació i la innovació respecte a la tradició.

Amb la seva nova novel·la, Les relacions virtuoses, Marc Romera ha portat a terme un brillant exercici de represa d'una obra clàssica, Les liaisons dangereuses, de Pierre Choderlos de Laclos.  En el marc de la rabiosa actualitat de Romera, la marquesa de Merteuil es converteix en Mar Tell, Cécile de Volanges en Cecília, el comte de Valmont en Bellmunt, madame de Tourvel en Bel, les cartes fictícies en 206 correus electrònics (a banda de SMS, whatsapps i tuits), i fins i tot les magnífiques il·lustracions de Fragonard es transformen en selfies, fotos, skype i webcams. Per Romera, però, no es resol tot en un mer joc literari entre els segles XVIII i XXI. Les relacions virtuoses és més que això.  D'entrada, és un substanciós fragment més del gran fris generacional que Romera està creant des de Mala vida (2002), Amanida d'animals (2004) i La intimitat (2008).

En el fons, Romera utilitza Laclos com a pretext per primer actualitzar-lo i després anar més enllà. El referent literari francès serveix de punt de partida per fer un salt endavant, per transformar, enriquir i eixamplar la tradició.  El decor i la contenció de Laclos, que d'alguna manera encarna el pudor i l'evasionisme del món literari català modern, dóna pas a l'obertura, l'autenticitat i la veracitat de Romera a l'hora de l'explicitació eròtica que es projecta cap a la tensa i problemàtica frontera amb la pornografia. Romera afronta la sexualitat de forma natural, desacomplexada i desimbolta per mirar d'ampliar els horitzons temàtics de la literatura catalana actual, que sempre ha demostrat una gran incomoditat i dificultat a l'hora d'exercir la imaginació eròtica.  Al mateix temps, com era d'esperar, Romera amplifica enormement els registres expressius de la llengua catalana.

Amb una novel·la a gran escala de 574 planes, Romera reivindica i defensa la centralitat absoluta de la vida sexual i la literatura eròtica que se'n deriva.  Romera deixa enrere l'apocament de la seva tradició i demostra que la literatura eròtica és més que l'escandalositat mecanitzada, repetida fins a la sacietat.  Per a Romera la literatura eròtica no és un subgènere de segona divisió sinó que pot assolir els més alts graus de complexitat conceptual i formal.  La literatura eròtica, en les seves mans, té el propòsit d'augmentar, en tots els sentits, la capacitat de resposta humana davant la vida.  Per aquest motiu, la nostra novel·la té un dilatat ventall temàtic que abraça la individualitat i l'alteritat, la ficció i la realitat, la veritat i la mentida, el dolor i el plaer, la por, la vulnerabilitat, la lleialtat i la traïció, l'exercici del poder, l'equalitat, la llibertat, la felicitat, les pressions socials... A més de tots aquests recursos, Romera també introdueix l'element autoreflexiu on planteja les dificultats humanes, intel·lectuals i artístiques de la creació del text de la novel·la.

Les relacions virtuoses és una obra ambiciosa, excitant i provocadora.