El cas Puig Antich continua obert

Salvador Puig Antich continua sent notícia. El passat 24 d'octubre Jordi Panyella escrivia a les pàgines d'aquest diari Nou impuls a la querella pel cas Companys i Puig Antich, arran de la fiscalia argentina d'investigar l'afusellament del president i de demanar la detenció del jurista que va redactar la sentència del militant del MIL. Si fa uns mesos presentàvem a les pàgines de Cultura el llibre de Jordi Panyella, periodista d'El Punt Avui, Salvador Puig Antich, cas obert, ara és el professor de la Universitat Complutense de Madrid Gutmaro Gómez Bravo, especialista en els estudis de violència, control social, franquisme i Transició, qui publica un altre assaig sobre l'afer del militant del MIL, Puig Antich, la Transición inacabada. Podem dir que són dos llibres paral·lels, i alhora complementaris, per indagar i saber més d'aquella manipulada sentència jurídica que va portar al garrot vil un jove anarquista de vint-i-cinc anys, víctima de la brutal repressió i venjança del règim franquista contra els elements subversius, sobretot després que ETA assassinés Carrero Blanco. Mentre que el llibre de Jordi Panyella aporta la informació de testimonis directes i la descripció del sumari; el segon descriu detalladament l'aparell repressiu del franquisme, refà l'organigrama de la policia i la influència de l'exèrcit en els cossos de seguretat de l'Estat. Un informe de la Dirección General de Seguridad del 1966 manifestava que el règim espanyol se sustentava en tres estaments: Església catòlica, exèrcit i Falange: “Pero solo el ejército se muestra firme, unido, como realidad y esperanza de continuidad.” L'exèrcit, al començament dels anys setanta, era el valedor principal de la dictadura. L'autor també analitza les motivacions judicials davant d'un cas com el de Puig Antich i els seus companys del MIL, jutjats en el mateix sumari 106-IV-73.

Gutmaro Gómez Bravo ha realitzat un gran treball d'investigació documental, que l'ha portat pels arxius administratius de l'Estat i pels arxius militars per tal d'esbrinar les causes que van portar el règim franquista a imposar lleis tan dures, entre les quals la pena de mort, contra els joves militants del MIL. Entre els documents interessants que l'autor d'aquest assaig incorpora hi ha els informes de l'ambaixador dels Estats Units a Espanya, enviats periòdicament a Kissinger. L'aportació de noves fonts documentals són el punt de partida d'aquest assaig que pretén reflexionar sobre un passat que encara no s'ha revisat del tot i que són fonamentals per saber de quina manera l'oposició franquista va afrontar la Transició en passar del silenci del temps franquista al pacte de l'oblit que va portar al consens democràtic dels pactes de la Moncloa. Entre els documents que ha investigat Gutmaro Gómez Bravo hi ha l'acta del sumari d'on ha extret les preguntes realitzades pel fiscal, el tinent coronel José María Barona, als processats. A Salvador Puig Antich li pregunta per la reunió que tenien previst fer al Bar Funicular amb Santi Soler Amigó Petit i Puig Antich contesta: “Hablar sobre la organización de la biblioteca clandestina.” Quaranta anys després de l'execució de Puig Antich el seu cas continua encara obert i, malgrat les negatives dels tribunals jurídics espanyols, pendent de revisió.