Més terror per a adolescents

Es coneix amb el nom de Ouija un tauler de fusta amb les lletres de l'alfabet i una numeració de l'1 al 9, que antigament era utilitzada per fer espiritisme. Un grup de persones se situen al voltant del tauler mentre invoquen els morts i aquests es comuniquen amb ells conduint les seves mans cap a les lletres i formant paraules. El cineasta Stiles White pren aquest artefacte com a pretext per presentar una història de terror per a adolescents que des del primer moment resulta més que previsible. L'estructura de la pel·lícula no s'aparta de cap de les normes del gènere. En els primers minuts del metratge, els joves jugaran a allò prohibit i una de les noies apareixerà morta. A partir d'aquesta primera mort, les altres components del grup voldran anar més enllà, voldran trobar una resposta amb els esperits i es produiran més assassinats, fins que al final s'establirà una comunicació entre una mare i una filla mortes que caldrà eliminar per poder alliberar tota l'energia fantasmagòrica que s'ha posat en joc. El problema de Ouija no radica només en la predictibilitat del guió –amb un ensurt cada vint minuts per accelerar-ho a la part final– sinó que tot resulta erràtic i forçat. No hi ha cap idea original, no hi ha cap element que traspassi la imaginació, i fins i tot l'aparició de les dues dones fantasmes –una mare i una filla que habiten com a esperits la casa encantada– no desperten cap mena d'inquietud. Ouija posa de relleu de quina manera un determinat cinema fantàstic per a adolescents no fa més que caure en una certa repetició sense saber trobar els camins que condueixin cap al suspens i la por. Stiles White debuta com a director amb aquesta pel·lícula després d'haver-se consolidat dins la indústria com a tècnic d'efectes especials d'algun significatiu blockbuster.