La bíblia, en edició digital

Amb 21 llargmetratges dirigits, dos dels quals són reconeguts com a obres mestres (Alien i Blade Runner), Ridley Scott és un seriós aspirant al podi dels cineastes en actiu més influents. No hi ha fronteres de gènere, i gairebé no hi ha límits pressupostaris per a les epopeies visuals d'aquest cineasta britànic, que també ha signat Gladiator, Thelma i Louise, American gangster o Robin Hood. És en el gladiador interpretat per Russell Crowe, i en les croades d'El reino de los cielos que cal buscar els antecedents d'Exodus: dioses y reyes dins de la filmografia de Ridley Scott. Relat dels mateixos esdeveniments adaptats a Los diez mandamientos, paradigma del cinema bíblic dirigit el 1956 per Cecil B. DeMille i protagonitzat per Charlton Heston, Exodus substitueix els decorats de cartró pedra per un gran desplegament d'efectes digitals.

L'antic Egipte imaginat per Ridley Scott és espectacular, i ens arriba embolicat en unes imatges en 3D que superen la qualitat mitjana del format. També busca una certa originalitat en escenes tan presents a l'imaginari de l'espectador com les aigües del mar Roig que obren pas al poble jueu, o les set plagues bíbliques. Però, tal com feia a Gladiator, el cineasta no descuida els personatges. Particularment un Moisès, interpretat de manera convincent per Christian Bale, atrapat en contradiccions emocionals i morals: ser un príncep d'Egipte, però tenir sang jueva, el poble que tenen esclavitzat. “La vida de Moisès és una de les aventures i exploracions de caràcter espiritual més grans de tots els temps”, afirma el cineasta. Amb aquest esperit, i també amb 140 milions de dòlars de pressupost, ha emprès aquesta aventura, que ha rebut algunes crítiques entusiàstiques als EUA, però també altres de més fredes. I és que la pel·lícula funciona millor en la primera meitat, quan amenaça tempesta, que quan esclaten els excessos bíblics de les plagues.