Un magatzem històric

El magatzem que el servei d'arqueologia de la Paeria té a la zona d'Albarès, entre els barris de Cappont i la Bordeta, també fa ara les funcions de museu. No arribaria a aquesta categoria d'equipament cultural, però almenys una part del material descobert en les diferents excavacions arqueològiques dels darrers 22 anys s'ha ordenat i exposat d'una forma molt senzilla i austera per ser visitat i que la gent ho conegui. Destaca, per sobre de la resta, un bon tros de mosaic de les antigues termes romanes de la ciutat, del segle II, la joia d'aquest espai que s'ha anomenat Arxiu Arqueològic.

La idea prové de dues necessitats: potenciar la feina dels arqueòlegs municipals i divulgar el patrimoni local que no té, per ara, cap altre espai per ser exposat. Alguns van criticar que part d'aquest fons no estigués al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, però ara caldria modificar l'exposició permanent per introduir aquest material. A part, la Paeria sempre ha reservat aquest patrimoni pensant en un futur museu d'història de la ciutat, dissenyat i anunciat més de dues vegades, però que mai s'ha arribat a fer i menys ara que no hi ha diners.

D'altra banda, el boom immobiliari havia donat molta feina als arqueòlegs, excavant en molts solars susceptibles d'haver-hi restes abans d'iniciar l'edificació. Aquest treball, però, havia aparcat altres projectes de recerca, difusió o publicació i que ara han pogut desenvolupar.

Un d'aquests projectes ha estat l'Arxiu Arqueològic, que ha permès construir un discurs cronològic de les principals peces del magatzem municipal. Un recorregut que comença a la Ilerda de l'any 100 aC i fins al 499, segueix a la Medina Larida del període 714-1149 i a la Leyda d'entre 1149 i 1492. Aquesta ruta històrica acaba amb les restes arqueològiques datades a la Lleida d'entre els anys 1492 i 1789. El magatzem té més material i guarda escultures més modernes i per ara retirades de la circulació o d'altres que, amb menys valor pedagògic, seguiran empaquetades.

Són prop de mil metres quadrats de magatzem, part dels quals s'han endreçat amb unes vitrines i amb l'exposició de peces per fer aquest viatge per la història de la ciutat, sobretot observant com elements casolans, com plats, vasos, gerres i estris de cuina han anat evolucionant en disseny, materials i decoracions amb el pas dels segles.

L'Arxiu Arqueològic, segons expliquen les seves dues màximes impulsores, Anna Oliver i Anna Loriente, també serveix per explicar quina és la feina del servei d'arqueologia de la Paeria i quines han estat les principals àrees d'excavació a la ciutat, començant per la Seu Vella i el seu entorn i seguint pel Centre Històric, amb espais excepcionals com la necròpolis que es va descobrir on ara hi ha l'estació del ferrocarril, les adoberies de la Rambla Ferran i el jaciment del carrer Remolins. En aquesta via és on es van localitzar les termes romanes de Lleida i l'espectacular mosaic que s'ha pogut conservar.

Aquesta peça permet també crear projectes pedagògics i tallers per a infants i escolars, explicant com es feien els mosaics o què eren unes termes i com d'aquests banys públics s'ha arribat als actuals spa, segons explica Anna Loriente.