Oriol Tramvia. ENTREVISTA
, Cantautor. david castillo
“No es pot oblidar que venim d´un intent de genocidi cultural”
D'
El meu avi matern –que no vaig conèixer– era el seu padrí. Joan Argenté passava per casa dels pares un parell de vegades l´any: era un home pulcre, murri i d´una gran cultura. L'he anat seguint i fa cosa d'un parell d´anys em van convidar a casa seva per la seva onomàstica i vaig musicar un parell de poemes, que, vist el resultat, devien agradar perquè de seguida va sorgir l'oportunitat de musicar-ne més, fer-ne un cd i fins aquí...
S'ha sentit còmode fent el disc?
La poesia sempre m'ha agradat i de fet en el meu primer disc Bèstia! ja hi havien dos poemes, un de Salvat-Papasseit i un altre de Salvador Espriu... De fet, la poesia m'agrada com ha fet existencial en el sentit de que no puc concebre la vida sense poesia. Això no vol dir que em passi el dia llegint poetes sinó que la majoria de cantautors, siguin d´on siguin, són poetes que posen música al seus poemes. Per aquest motiu, el fet d'agafar textos d'altres persones i intentar fer-los sonors no m´és estrany... Altra cosa és que el resultat sigui reeixit o no... De vegades agafes el poema i el poema no es deixa musicar...
Què prefereix, lletres fetes per vostè o buscar-ne d'altres?
M'és indiferent. El fet de remenar les cireres es interessant, però el fet que les cireres les remeni un altre, també...
La poesia de Joan Argenté és experimental i alhora existencial. S'identifica?
La poesia de Joan Argenté pot esdevenir una agradable sorpresa per a tots aquells que no la coneguin, i es cert que es molt polièdrica, com diuen ara... Un home que diu que «la vida es jeure al llit» o «darrera un vel sempre hi ha un altre vel» es senyal que es savi, però és que Joan Argenté també es home de teatre. Aquí tenim les seves traduccions de Ionesco i Ghelderode, com també és un home que adapta cançons de Brel al català com El clar pais. És en aquest sentit que m'hi sento identificat: la seva versatilitat –deixant de banda les distancies– fa que ens assemblem. Si no m'identifiqués i sentís afinitat , ni que fos en algun dels seus aspectes, no l'hauria pogut adaptar en el disc.
Creu que la poesia catalana és massa desconeguda en el nostre panorama cultural?
No, ben a l'inrevés. Hi ha un gran nombre de recitals de poesia –alguns d´ells infumables, per cert– i la gent se n'interessa força, al meu entendre. Una altra cosa és que la poesia doni per viure. Això no es així ara, com no ho ha sigut en el passat... A més, no es pot oblidar que venim d'un intent de genocidi cultural –que és el que va ser el franquisme– i que n'hem sortit amb èxit perquè no han pogut fer-nos callar...
Hi ha un vers commovedor quan diu «fins a quin punt no és el temps camí d'aprendre que tems»...
La poesia de Joan Argenté és el nexe que ens porta directament als grans poetes catalans de la postguerra. Va ser deixeble de la Maria Aurèlia Capmany i és un dels últims poetes de la postguerra que ens queden: la poesia ha patit un procés de frivolització semblant al del país i el món en general... No ho dic com una xacra, ni molt menys. Cada època porta els seus codis i si als setanta afirmàvem rotunds que «qualsevol nit pot sortir el sol», ara es diu «ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí». La poesia no pot ser aliena a aquest procés i ha derivat en uns jocs vocals la mar de divertits –jo m'ho passo molt bé quan els escolto–, però incapaç de fer el que jo en dic poesia rotunda... Un exemple de poesia rotunda podria ser el que diu Argenté quan escriu «només quan imites, tot resulta ofès»... Què bó!
En la seva dilatada carrera ha fet de tot, des de discos tan emblemàtics com 'Bèstia!', que va ser un avançament al punk, a cabaret, teatre i discos d'autor barrejant gèneres. Com es definiria, si s'hagués de presentar a un públic nou?
Jo he fet musica, teatre, cine i televisió... Qualsevol mitjà que serveixi per relacionar-se i capaç de provocar emocions m'interessa i procuro fer-lo meu... És la meva aposta, entenc perfectament que molta gent s'emocioni veient un cursa de fórmula 1 i, en canvi, a mi em deixa fred. La meva feina es elaborar projectes i servir-ne d'altres que no els he elaborat jo, i en tots m'hi trobo còmode... M'agrada la idea de l'espectacle, és a dir, no quedar-se en la musica pelada, posem com a exemple un music de jazz virtuós del seu instrument... He de jugar unes altres cartes, donar alguna cosa més, sense que es noti massa. No vull convèncer a ningú de res però si sóc capaç de distreure't una estoneta, em dono per satisfet... Aquesta distracció –no pensar en el que has fet avui o el que faràs demà– no passa per tractar-te, com a public, com a mesell, sinó ben al inrevés: fer que el que passi a l'escenari sigui una sorpresa agradable...
Heu fet una edició del disc amb poques còpies, però l'esteu movent per tot arreu. Alterna el disc nou amb el seu repertori?
M'he proposat popularitzar l'Argenté per bars i tasques i he posat tota la carn a la graella... Hi ha boleros, sevillanes, tangos i valsets; hi ha noies i nois que ballen les seves cançons sobre l'escenari; hi ha la veu d'Izä, una gaditana que es com el sol, que sempre brilla. He posat l'Argenté mirant al sud, entremig de guitarres espanyoles, palmes i saraos perquè estic convençut que la poesia pot ser bona o dolenta, però el que no pot ser és avorrida... Una altra cosa és que ho aconsegueixi, perquè sempre hi ha un tram del projecte que no depèn només de la voluntat d'un sinó de la conjunció astral...