Van de Kul i Petit Fours es reuneixen per una nit a Salt
Els dos grups cellerencs, inactius des de fa una dècada, obriran demà el cicle Operació Tornada de la Mirona
Van formar part de l'activa escena cellerenca representada en el disc ‘Suxivpahan'
“Oficialment, no ho hem deixat mai perquè mai no vam fer cap concert de comiat”, diuen els components de Van de Kul mentre els seus col·legues de Petit Fours fan una fressa considerable a l'habitació del costat, en una cèntrica casa de la Cellera de Ter on tots dos grups han estat assajant durat les últimes setmanes per preparar el concert que oferiran demà a la sala 2 de la Mirona de Salt (22.30 h, sis euros). Serà la primera nit del cicle Operació Tornada, que recupera per una nit grups que han estat inactius durant anys, tota una dècada en el cas de Van de Kul i Petit Fours, encara que la seva aturada no ha estat completa: Petit Fours va celebrar el desembre del 2009 el desè aniversari del seu primer disc, Sobrelliscant, amb un concert a la Mirona, i tots dos grups van participar el 25 de desembre del 2010 en el concert col·lectiu organitzat a la Cellera per commemorar el desè aniversari del disc recopilatori Suxivpahan, que va quedar com a testimoni de la millor escena musical cellerenca al tombant de segle. Aquell singular títol estava fet amb les inicials dels grups cellerencs participants: la v i la p que eren de costat al mig de Suxivpahan eren Van de Kul i Petit Fours. Posteriorment, el 25 de desembre s'ha convertit en la data del Solstici Rock, que aquest any tindrà lloc per quart any consecutiu al pavelló de la Cellera, on els músics locals es reparteixen sense problemes en diferents formacions inèdites: una altra mostra de la bona sintonia que hi ha hagut sempre entre els grups cellerencs.
“Ara falta rock'n'roll”, diuen Van de Kul, que eren i encara són Jordi Planagumà, veu; Guillem Badia, bateria; Marcel Badia, baix; Xevi Fàbrega, guitarra, i Jordi Benítez, guitarra. El grup va funcionar del 1992 al 2004 i va gravar tres discos, publicats per Música Global: Travessant espais (1997), Una altra història (1999) i Sense pressa (2002), tots tres amb la participació de Cris Juanico a la producció. En el segon i tercer discos van treballar a Music Lan amb l'enyorat Joan Trayter (“Experimentava amb nosaltres”). Calculen que va oferir més de 300 concerts arreu dels Països Catalans i recorden especialment el primer concert multitudinari, el 1996 al Palau de Fires de Girona com a teloners de Sau, i dos anys després al concert de Sant Jordi que van organitzar els 40 Principals al pavelló de Fontajau, amb Sopa de Cabra i Ja T'ho Diré. VDK va arribar a tenir club de fans,marxandatge i, al final de tot, també web propi, quan internet tot just començava a estendre's. I van actuar dues vegades a la gran festa del Club Súper 3 a Montjuïc.
Petit Fours també va actuar una vegada a la festa del Súper 3, però el seu itinerari, entre el 1994 i el 2004, inclou altres moments memorables: per exemple, el 1998 van quedar finalistes del concurs de maquetes d'Enderrock, precedent del Sona 9, i van actuar al Mercat de Música Viva de Vic. La seva formació actual é la que va oferir el concert de comiat a la Cellera, on van acabar “tots plorant als camerinos”: Xevi Capa, guitarra; Albert Cortada, teclats; Jordi Ger, baix i cors; Xevi Quinyo, bateria; Carles Cors, guitarra; Jordi Puig, veu, i David Planas, flauta, guitarra acústica i cors. Van editar una maqueta homònima, produïda per Cris Juanico, i dos discos editats també per Música Global: Sobrelliscant (2000) i Dissonàncies de calaix (2002), produïts respectivament per Josep Thió i Sebastià Saurina. En aquest últim disc van tenir un col·laborador de luxe, Jorge Drexler, que hi va cantar per primera vegada un tema en català: Res més.
Una dècada després, les cançons de Petit Fours i VDK són a Spotify i Itunes, i demà a la nit tornaran a sonar un cop més amb tota l'energia del directe, a la Mirona, en plena Operació Tornada.