“Apoquit” i “abaixat”

En el pròleg del Llibre de contemplació en Déu, Ramon Llull va confessar que “per natura” era “apoquit” (esquifit) i “abaixat” (baix). Set segles més tard ho va demostrar l'estudi paleopatològic que va fer Bartolomé Nadal sobre les restes òssies que hi havia a la tomba de Ramon Llull, a l'església de Sant Francesc, de Palma: el geni mallorquí feia només 161 cm d'alçada. Cap indicació escrita no contradiu que, a més a més, era calb. Ja ho devia ser de ben jove, perquè algunes de les dotze famoses miniatures del Breviculum, que il·lustren la vida de Llull, mostren una calba generosa en el cap del pare de la llengua catalana.

Els lul·listes mateixos dediquen a Ramon Llull aquest sintagma de la paternitat lingüística. Ser el pare de la llengua vol dir que va escriure 34 obres en llatí i català i 17 obres només en català (i tota la resta, 222 obres, només en llatí), però que és gràcies al fet que utilitzés el català en alguns textos que la nostra llengua va fer un salt de qualitat. Durant la presentació del projecte editorial Ramon Llull. Vida i obres, de Pere Villalba i Varneda, que va tenir lloc fa quinze dies a la Biblioteca de Catalunya, l'erudit Fernando Domínguez Reboiras va explicar que la prosa de Llull no és arcaica sinó fluida. “Tanmateix, Llull no és un escriptor popular: s'adreçava als llecs, sí, però de manera culta i refinada.” Ho podríem veure en molts passatges. En trio un que explica què se sent quan la persona passa dels 40 anys, que és l'edat aproximada que tenia Llull quan va escriure Llibre de contemplació en Déu: “De quaranta anys a amunt, comença hom a declinar i a envellir i a tornar el cos a la terra. On, enaixí com veiem, Senyor, que pujam per joventut, enaixí veiem que caiem per vellesa i que ens baixam per vellesa.” És clar que els textos més potents de Llull no són pas els que, de passada, exposen reflexions vitals sinó els que, en essència, expliquen les “virtuts essencials”. Llull va ser el primer a formalitzar el raonament combinatori d'una manera gairebé digital. Els lul·listes afirmen que Llull és el pare del primer ordinador.