infantil i juvenil
lluís llort
Un bon gest
Les dates nadalenques solen ser les més propícies per trucar a la porta del cor, de la generositat, de la solidaritat, de la compassió i de tants altres bons sentiments que un ús una mica desmesurat per part dels mitjans, de maratons, de venda de participacions de loteria, etcètera, ha garapinyat, ha recobert d'una gruixuda capa de sucre.
Que el sucre no ens impedeixi distingir la necessitat. I és per aquest motiu que avui recomano un llibre, pel contingut literari, naturalment, però especialment per la capacitat d'altaveu en favor dels drets dels infants. I, en el terreny més pràctic, perquè dels 12 euros que val, 1 va per a Unicef. Un gest gairebé simbòlic, però un bon gest.
El títol és explícit i diàfan, Els drets de la infància, i l'editorial Barcanova l'ha fet servir de paraigua per aixoplugar deu autors, un per cada punt del decàleg que resumeix la Declaració Universal dels Drets de l'Infant que es va signar a l'ONU el 1959.
Després d'una breu introducció del comitè espanyol d'Unicef i d'un emotiu pròleg del pedagog italià Francesco Tonucci, arriben els deu contes –tots traduïts al català per Núria Riera– acompanyats d'una il·lustració de pàgina sencera d'Emilio Urberuaga.
Les recreacions de cada dret porten aquests títols: Les peles de la lluna (G.M. Garzo); La nena perduda (A.R. Almodóvar); Al món dels éssers estranys (A.M. Shua); Dir-se Elna (M. Landa); El cap d'un savi (G. Moure); Un pare, una mare, un gat (D. Nesquens); El vol de les papallones (A.F. Paz); No et passarà res (L. Silva); La transparència de la pluja (G.C. Díaz); i Confusió (E. Cansino).
Tanca el llibre la Declaració Universal dels Drets de l'Infant, uns drets que no han de ser vigents només per Nadal, i això depèn de tots nosaltres. Aquest llibre és un bon gest, però cal fer molt més i de manera continuada.