Ni l'IVA atura Temporada Alta
El festival teatral ha tancat la millor edició de la seva història malgrat la pressió del 21% d'impost
A les 134 funcions hi han assistit 53.961 espectadors, amb un índex d'ocupació del 94,12 %
“És el millor festival que hem fet mai.” Així de contundent i satisfet es va expressar ahir Salvador Sunyer a l'hora de presentar el balanç de tancament de la 23a edició del Festival Temporada Alta. Han estat dos mesos i mig d'activitat frenètica en què el Festival de Tardor de Catalunya –que es fa a Girona i Salt, i que cada any té un radi d'acció i influència més gran– ha programat fins a 134 funcions dels 90 espectacles, als quals han assistit 53.961 espectadors amb un índex d'ocupació de fins al 94,12%.
Unes xifres, sens dubte, espectaculars, i més per als temps que corren, que fins i tot el director general de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya, Jordi Sellas, no es va estar d'aplaudir. “És tot un èxit. Tant, que fins i tot espectacles amb un 85% d'ocupació sembla que hagin fracassat”, va remarcar irònicament durant la roda de premsa multitudinària que va tenir lloc a l'Ajuntament de Girona.
Una edició de rècord, i les xifres ho corroboren. A més, com es va deixar clar, assolides en un context de forta crisi econòmica i amb un pressupost en què cada vegada guanya més pes l'aportació privada. El festival té un pressupost de 2,8 milions, dels quals un 23,2% queda cobert per la venda d'entrades, un 27,17% prové d'empreses privades i la resta és aportació pública, especialment de la Generalitat (21%) i de l'Ajuntament de Girona (17,5%).
El 21% ‘versus' el 4%
El director d'aquest festival de referència tampoc va desaprofitar l'ocasió per tornar a criticar l'IVA cultural del 21% que aplica l'Estat espanyol. Per il·lustrar-ho més clarament, Sunyer –que va recordar que només reben una subvenció de 52.000 euros de l'Estat– va mostrar, per una banda, una entrada del Macbeth de Brett Bailey –en què s'aplica el 21% d'IVA–, i, per l'altra, dues revistes pornogràfiques, gravades amb un IVA del 4%. “En realitat és el festival qui subvenciona l'Estat, ja que del més de mig milió d'euros de recaptació de taquilla, més de 100.000 se'n van cap a Madrid per pagar l'IVA”, va voler deixar clar Sunyer.
Altres factors d'èxit
Però, més enllà de les xifres, hi ha altres factors, segons Salvador Sunyer, que determinen l'èxit i el fet que es consideri aquesta “la millor edició de la història” del festival.
A banda de la complicitat dels espectadors, en l'aspecte artístic considera que aquest ha estat l'any en què les produccions i coproduccions del festival han estat de millor qualitat, destacant entre altres el Terra baixa amb Lluís Homar, El president, Óyeme con los ojos, Tandy o Monstres. També, per la potent presència internacional, un dels vectors que el festival vol potenciar. Així mateix, perquè pel festival hi han passat més programadors internacionals vinguts d'arreu –fins i tot del Japó, destaca– per veure les estrenes i produccions del festival. Només durant la setmana dels programadors, el Temporada Alta ha acollit més d'una setantena de professionals arribats de 12 països.
Un altre dels factors que Sunyer destaca és el fet que aquest any s'han potenciat espais de reflexió com ara una jornada sobre turisme i cultura (amb més de 600 assistents) i també sobre teatre familiar. El director del Temporada Alta creu que aquests espais s'han de mantenir i potenciar perquè, ja que el festival té una important aportació pública, cal generar activitats que tinguin un retorn a la ciutat.
En aquest sentit, Sunyer també remarca que el festival té un arrelament al territori i contribueix a l'economia de la zona. Basant-se una vegada més en les xifres, destaca que hi ha hagut 24 espectacles amb participació de més d'un centenar de professionals de les comarques gironines. S'ha donat feina directament a 295 treballadors i a 150 més a través d'empreses subcontractades, i s'han reservat 1.761 habitacions d'hotel directament per al festival. Per concretar millor les dades, va informar que Esade està preparant un estudi sobre l'impacte econòmic del festival que pròximament es donarà a conèixer.
Línies de futur
Sunyer va confirmar que fa temps que tenen peticions de diferents llocs per portar-hi espectacles i convertir-los en “subseus del festival”. Una fórmula que s'ha anat aplicant amb èxit a municipis veïns com Bescanó, Celrà, Banyoles, Sant Gregori i Perpinyà (on ha venut més de 6.000 entrades) i que, de cara a edicions futures, es continuarà impulsant per promoure aquest creixement geogràfic sostingut. Sense descartar del tot Barcelona –no encara de cara al 2015–, sí que va deixar clara una cosa: “L'essència del festival ha de continuar a Girona i en cap cas ens plantegem moure la seu del festival de la capital gironina i Salt.”
‘Connexió Iberoamèrica'
Temporada Alta ha programat dins el cicle Connexió Iberoamèrica cinc espectacles llatinoamericans, tots amb una molt bona acollida de públic. Però, com destaca Sunyer, “no només es lluita per l'entrada de nous artistes llatinoamericans, sinó també perquè els artistes catalans tinguin l'oportunitat d'exhibir les seves noves creacions a Llatinoamèrica”. Aquesta voluntat de potenciar la internacionalització de l'escena i dramatúrgia catalanes, i establir ponts de comunicació entre el teatre europeu i l'iberoamericà es reflecteix amb la celebració de Temporada Alta a Buenos Aires / Semana Catalana en Timbre 4, un minifestival que arribarà el 2015 a la tercera edició i que té la complicitat de la sala Timbre 4 del dramaturg i director argentí Claudio Tolcachir. Per aquesta pròxima edició, i després de l'èxit creixent en les anteriors, es preveu un augment de la participació d'artistes catalans i es mantindrà el Torneig
de Dramatúrgia entre autors de les dues nacionalitats. El projecte, organitzat conjuntament amb l'Institut Ramon Llull i el programa PICE d'Acción Cultural Española, es durà a terme al febrer.
El director del festival també va avançar la gestació d'un nou projecte en la mateixa línia que l'anterior, Temporada Alta en Montevideo, mitjançant el qual s'afavoreix el desembarcament d'artistes catalans i les seves noves creacions a l'Uruguai.