Una joia literària

Tot és reduït menys el nombre de narracions que aplega el llibre: 40 relats encabits en cent pàgines. Una cadena de contes que parlen de personatges anònims i insignificants, situacions quotidianes, pobles mig perduts, desenllaços poc sorprenents, ironia suau i un llenguatge casolà, suau, tendre i entenedor, amb l'afegit de cert argot del petit poble de Cornudella de Montsant on va néixer l'autor. Resultat: una petita joia literària.

Jesús M. Tibau tant pot imaginar la història d'una fotografia de fa un segle i fer reviure els personatges retratats, com que l'ajuntament d'un petit poble faci un ultimàtum als homes del temps de TV3 reclamant que anunciïn la pluja miraculosa per salvar les collites. Una qüestió de fe laica. Pot fer reviure la nostàlgia de l'últim pagès que encara va al tros amb carro com el sentiment profund de contemplar la vida any rere any d'un cactus que es van regalar una parella d'enamorats. I tot amb les paraules precises i necessàries per arrodonir la història.

El conte curt és l'ADN literari de Jesús M. Tibau, que manifesta que continuarà amb el seu intent de “viure del cuento”. No en va aquest és el sisè llibre de narracions que treu dels vuit que té publicats, alguns d'ells difosos musicalment pel cantautor de Pradell de la Teixeta Jesús Fusté. Aquesta atmosfera de retratar la vida quotidiana amb històries breus també es troba en el seu bloc Tens un racó dalt del món, on juga amb els seus lectors a crear contes en pocs minuts a partir d'una paraula sol·licitada. I és en els relats curtíssims, d'una o dues ratlles, on mostra més la seva capacitat creadora.

Set són els nanorelats, segons expressió del mateix autor, que recull el llibre. Jo sempre he estat amant del conte breu, que Pere Calders va difondre entre nosaltres en el seu temps de més activitat creativa. M'atreveixo a reproduir-ne dos dels que publica el llibre per tal que es pugui apreciar i gaudir de la imaginació literària de Jesús M. Tibau:

Simpatia: “Apareix un cadàver a la vora del riu. A l'altra, es dispara la demanda de prismàtics.”

L'últim desig: “Construïda la maqueta de la casa dels seus somnis, li demana al geni l'últim desig: encongir-se.”