Col·lecció de col·leccions

El Museu del Disseny

Barcelona construeix ciutat, i allà on vol desenvolupar un nou dinamisme ciutadà no hi falta un museu. Així va ser amb l'embranzida de l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya al Palau Nacional el 1934, reforçat per la Fundació Joan Miró als 70; així va ser la recuperació del gòtic del carrer Montcada amb els palauets que ocupa el Museu Picasso; així també al Raval amb la presència del Macba i, finalment, el nou Museu del Disseny al districte del 22@ per albergar les col·leccions d'arts decoratives, disseny i moda que fins ara pertanyien a quatre museus: Museu de Ceràmica, Museu Tèxtil i d'Indumentària, Museu de les Arts Decoratives i Gabinet d'Arts Gràfiques de la ciutat.

Arquitectura simbòlica

S'han acabat, doncs, els “museuets” i la gran Barcelona creix i s'ordena, tomba l'anella de les Glòries, crea una arquitectura mobiliària als Encants i planta arquitectura simbòlica com bolets de grans dimensions. D'aquests edificis l'arquitecte Antonio Fernández Alba en diu “arquitectura d'objectes”, construïts sense tenir en compte la realitat urbana, una arquitectura que ocupa els espais buits, que desplega “un gran aparell escènic que substitueix el buit de la ideologia política sobre la ciutat”, en què “el valor del sòl i la imatge formal mitiguen l'absència d'estructura urbana”. En una economia postfordista, aquestes arquitectures han substituït la “ciutat màquina” per la “metròpoli espectacle”. La plaça de les Glòries i els seus edificis emblemàtics en són un exemple i també l'edifici del Museu del Disseny, de MBM, conegut com la “grapadora”, un edifici brutalista, arrelat als conceptes arquitectònics desenvolupats per l'arquitectura milanesa dels anys 50. La seva presència ha acabat d'exigir la remodelació urbana total de les Glòries.

Les col·leccions

Cal donar la raó a Oriol Bohigas quan promulgava una compactació de les arts decoratives i el disseny en una col·lecció única en un gran museu. El seu equip n'ha fet l'edifici i les col·leccions, amb més de 70.000 objectes, s'han ordenat, netejat i posat en escena en quatre plantes, que mostren un discurs sobre el disseny de producte, les col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor, la moda, mitjançant la relació entre el cos i el vestit, i una visió del disseny gràfic a Catalunya de la segona meitat del segle XX. Una tasca ingent, mèrit de la seva directora, Pilar Vélez, i de l'equip de conservadors del museu. Però no n'hi ha prou de patrimonialitzar. Ara cal que el museu generi debat, exposicions temporals d'alt nivell i que s'emplaci en el món dels museus internacionals.