cultura

Aigua cavalllera que corre per les sèquies (I)

CLAR I EN VALENCIÀ

Aigua del sòl i del subsòl que corre lliurement però de manera tranquil·la i assossegada, que fluïx sense que l'impulse res més que la força de la gravetat, però que es desplaça amb suavitat, lentament, plàcidament, de manera serena, no ràpidament i de manera enèrgica, violenta o turbulenta com l'aigua d'un torrent o la que cau d'una cascada. A aquestes darreres podríem anomenar-les aigües braves. L'aigua cavallera és sempre un aigua mansa.

Ací s'ha regat sempre a manta, amb l'aigua cavallera que corre per les séquies. Però això, a desgràcia nostra, ja està canviant. Ara, cada volta més, hem de traure l'aigua dels pous, guardar-la en depòsits i, en acabant, regar gota a gota.

La denominació aigua cavallera és àmpliament usada pels valencians de les comarques centrals i meridionals, excepte les de l'antiga Governació d'Oriola. És una denominació molt emprada, sobretot, a l'Horta de València, el Camp de Túria, la Ribera del Xúquer, la Marina, l'Alcoià, la Costera, la Vall d'Albaida i la Safor. Podríem dir, metafòricament, que l'aigua cavallera avança de manera solemne, senyorial, amb parsimònia, com ho faria una senyora noble en determinats cerimonials. En el Diccionari Català-Valencià-Balear trobem que la segona accepció de la paraula cavallera és: «Dona de cavaller, senyora de la noblesa». Potser d'ací vinga el seu nom.

Joan Coromines, en el seu Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, parlant de la paraula cavaller, dins l'entrada CAVALL (DCat, II, 67b47), escriu: «El mot pren aviat ample desenvolupament semàntic p. ex. pot significar ‘superior, lliure' [...] D'ací l'ús, vivíssim en tots els pobles valencians Dellà Xúquer, de les aigües cavalleres ‘les quals flueixen lliurement, en fonts, sense mines, aixetes ni canalització'; “en este terme no hi ha cap de font que ixca cavallera” (totes provenen del sistema de reg), L'Énova; “quan ha plogut molt, la font pot vindre cavallera”, Bufali; per la frase “allí eixia una fonteta cavallera” explicada “que no la trau el motor”, a Barxeta, es veu clar el matís originari de ‘no servil, lliure' [...]»

En la nota 3 de l'entrada CAVALL (DCat, II, 650a59) escriu Coromines: «Campos regados directamente por las derivaciones del canal descrito, sin alterar este cauce, ni la distribución del partidor real y presa del Albelló, a lo que se da el nombre, en esta localidad, de aguas caballeras» en l'edició castellana (ed. 1951) de les Ordenances de la Séquia del Puig, de Xàtiva.

I en la nota 4 de l'entrada CAVALL (DCat, II, 650b5) escriu Coromines: «De tota manera es podrà estudiar millor si no hi ha una mica de calc de mots aràbics, [...] Afegeixo l'ús adverbial de vegades (a la Font d'En Carròs “a la Cava l'aigua ix cavallera”); “la Font del Beneteixir és mig-cavallera”, Potries; i referint-se a mines i sèquies: “la Rambla dels Molins ve d'un minat, que ix cavallera” a Biar; “entrava l'aigua cavallera dins de la mina”, “ la séquia agarra l'aigua cavallera” a Càrcer. És eloqüent, com a paradigma de tot, el nom de La Font Senyora, al Genovés (1962).»

En l'estudi «Un sistema de drenatge a la marjal d'Algemesí: l'alcaduf» de Vicent Castell i Llàcer, publicat en el llibre “L'espai de l'aigua. Xarxes i sistemes d'irrigació a la Ribera del Xúquer en la perspectiva històrica” (Furió, Antoni & Lairón, Aureliano (eds), Ajuntament d'Alzira / Universitat de València, 2000, pàg. 267) llegim: «Els conreus s'havien de regar en moments precisos, individualitzadament, amb aigua cavallera en cada parcel·la.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Música

Carla Bruni inaugura el festival Nits de la Duquessa de cardona

Cardona
ARTS EN VIU

La marmota vaticina que el nou musical de Nostromo serà en català a Barcelona

BARCELONA
ART

Un catàleg recull l’obra de l’artista Josep Niebla

Girona
guardó

Eduard Marco, premi Gabriel Ferrater de poesia

Sant Cugat del vallès
SANT FELIU DE GUÍXOLS

‘Entre obres’, la mostra d’escultures prèvia a la construcció del Thyssen guixolenc

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Figueres es MOU omple de dansa els carrers i places de la ciutat

figueres
art

El Museu Víctor Balaguer reobre amb el seu esperit del segle XIX

vilanova i la geltrú

Xavier Graset s’avança a la tarda, a la graella de TV3 del curs vinent

BARCELONA

Xavier Puig dirigirà l’Orfeó Català a partir de la temporada 2025/26

BARCELONA