Més val riure

El sentit de l'humor és una de les manifestacions de la intel·ligència i, quan totes dues qualitats s'uneixen, és d'agrair. Aquest és el cas de l'àlbum que aplega els acudits sobre llibres publicats durant dècades a la revista New Yorker. A Libros del Asteroide han tingut vista perquè és un regal idoni per als qui ens agrada això de la literatura i cada cop ens sentim més dins d'una secta minoritària que avança cap a la deriva: directes del prestigi al friquisme.

Al llarg de gairebé 200 acudits, ningú no se salva del sarcasme dels dibuixants. Tota la cadena del llibre queda retratada amb els seus tics i un, és clar, s'hi troba i es consola pensant que de Joseps, Joans i ases n'hi ha a totes les cases. Us en tradueixo quatre exemples, encara que heu de tenir en compte que amb el dibuix guanyen molt: un telespectador de les notícies sent com el presentador diu sense cap pudor: “Bona tarda, passem a la tercera notícia d'avui: el meu llibre és el tercer a la llista dels més venuts”; o quan l'editor rep l'escriptor al despatx per dir-li: “El seu llibre és un fàstic, hem decidit publicar-lo”; o, en el mateix context: “És una excel·lent novel·la negra, ens preguntàvem si podria tornar-la sueca.” I, naturalment, els suplements literaris també rebem: “Enhorabona! –li diu l'agent al seu autor– La teva novel·la és en una pila mitjana, a un metre de la part esquerra de la taula de la secretària del director del suplement literari”, encara que, en aquest cas, això són coses dels americans: en aquestes latituds us puc assegurar que els directors dels suplements no tenen secretària.