Els pares de l'animació per a adults
L'animació havia estat, fins a la sèrie The Simpsons, un gènere tradicionalment destinat a l'audiència infantil. Així es pensava en la tele dels anys vuitanta. Però, amb l'èxit de la sèrie de Matt Groening, es va canviar la percepció. Bastides en clau d'humor, la indústria de l'animació nord-americana va veure futur entre el públic adult. Al llarg dels noranta, hi va haver un boom similar al de les sèries actuals, amb títols com ara South Park (1997) –l'aposta més estripada i gamberra de tots els que es poden considerar fills directes de la família Simpson– i amb les sèries creades per Seth MacFarlane: Family guy, que a l'Estat espanyol s'ha traduït com Padre de familia, i American dad. La televisió en obert a l'Estat ha emès aquestes produccions en canals com Antena 3 i La Sexta. Seth MacFarlane, l'alumne més avantatjat de l'escola Simpson, ha reconegut en més d'una ocasió que la indústria de l'animació és deutora de The Simpsons, i no només en termes d'hàbits de consum d'animació en horari de màxima audiència. “Bàsicament, han inventat la roda en aquest camp.” Com a homenatge al llegat, hi ha hagut diversos episodis que hi han fet referència, com ara quan la família Griffin (de Padre de familia) va visitar Springfield i l'episodi de South Park titulat Simpsons already did it (‘Els Simpson ja ho han fet'). A Catalunya, la indústria de l'animació també ha buscat els seus Simpson catalans. El 2013, TV3 va estrenar Familia.cat, ideat per Vicent Arlandis, amb una estètica que recordava King of the hill (1997-2010), també filla simpsoniana. La sèrie d'animació catalana per a adults amb més influència, però, ha estat Arròs covat.
