Història i memòria de l'Empordà
L'Institut d'Estudis Empordanesos publica el volum 45 dels ‘Annals'
Amb uns 350 socis, és el centre d'estudis de la demarcació amb més adscrits
Quaranta-cinc volums d'articles i treballs d'investigació dedicats a la comarca de l'Alt Empordà i publicats des de l'any 1959. Aquest és el balanç que ha posat de manifest la publicació aquest mes de desembre dels Annals 2014 del Centre d'Estudis Empordanesos (IEE). L'entitat, fundada a Figueres al 1957 per Frederic Marés, manté els objectius inicials de promoure i difondre la investigació pluridisciplinària a l'Alt Empordà, tot i adaptant-se als temps actuals, com ho subratlla Pere Gifre, president actual de l'IEE: “L'Institut va néixer en uns moments difícils, però a partir de final dels 80, amb la presidència d'Eduard Puig Vayreda, s'inicia una modernització i una renovació que nosaltres hem volgut continuar”, diu Gifre.
Pel president actual, i doctor en Història de la UdG, la modernització s'ha concretat amb l'arribada de joves investigadors i la publicació de treballs d'investigació cada vegada més rigorosos, més acadèmics i de divulgació. En aquest sentit, Gifre destaca que el volum 45 dels Annals de l'IEE incorpora per segon any un dossier titulat Episodis de la història de Figueres. Aquest dossier de vuit treballs recorre “trossos de la memòria històrica dels figuerencs” al llarg dels últims 300 anys: des del casament de Felip V a Figueres (1701), l'arribada de la fil·loxera (1878), i fins al referèndum del 1966 i el franquisme dels anys 60 a Figueres, entre altres temes. Èrika Serna, vocal de la junta rectora de l'IEE i membre de la comissió de redacció dels Annals, també recalca que els treballs publicats són sempre inèdits, abasten tota la comarca i no només des de la perspectiva de la història sinó també a través d'altres disciplines: a tall d'exemple, l'últim volum recull les aportacions de les Jornades de Meteorologia que es van celebrar a Figueres a principis del 2014, o un treball sobre la perillositat i la gestió de les inundacions al nord del cap de Creus, que entronca perfectament amb l'actualitat més recent de la comarca.
Un element que demostra la vitalitat de l'Institut d'Estudis Empordanesos és que entre les tretze entitats de les comarques de Girona que actuen en aquest camp, l'IEE és la que té més socis numeraris: unes 350 persones que paguen una quota anual de 35 euros i que són els primers a tenir accés als Annals. A més, l'IEE té prop d'una trentena de “socis protectors”, persones o entitats que paguen una quota més elevada i donen suport a l'IEE, com ajuntaments de la comarca (entre els quals el de Figueres), o el Consell Comarcal. Aquest mes de gener es renovaran la meitat dels càrrecs de la junta de l'IEE. Pere Gifre deixarà la presidència (perquè els estatuts estableixen que no es pot ocupar el càrrec més de 8 anys, termini que ara compleix), però ja avança que mantindrà la seva vinculació amb l'Institut i uns Annals que es van començar a publicar ara fa 55 anys.
LA DATA
LA XIFRA
Unes 200.000 consultes en accés obert a la xarxa
Des de l'any 2010 els treballs publicats als ‘Annals' de l'IEE es poden consultar en accés obert mitjançant la plataforma raco.cat . En l'actualitat cada nou volum dels Annals és digitalitzat i posat s a disposició del públic un any després de la seva publicació. Tots els treballs publicats per l'IEE des de l'any 1959 i treballs de recerca inèdits, escrits preferentment en català, en el camp de les humanitats i de les ciències sobre temes relacionats amb l'Empordà) són d'accés obert a través d'aquest portal. (Fins als anys 1974-75, els ‘Annals' s'anomenaven ‘Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses'). A més, des del març del present any, s'han buidat totes les revistes del repositori del RACO al blog del CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya), la qual cosa ha facilitat la consulta a moltes més persones, situació que s'ha reflectit amb l'augment del nombre de descàrregues. Aquest any s'han superat les cinquanta mil consultes dels ‘Annals' de l'IEE, i en total sumen actualment unes 200.000. L'article més consultat aquest 2014 és l'estudi publicat el 1985 pel cronista de Figueres, Josep Maria Bernils, sobre els tres submarins de Narcís Monturiol amb prop de cinc mil descàrregues; també ha tingut molt d'interès el volum monogràfic del Port de la Selva, de Frederic Marés, del 1970-71, els resultats d'excavacions a Empúries i altres jaciments, o els mamífers de la comarca d'Igor Grabulosa.
