cultura

Restauren a les Gavarres el dolmen neolític de la Taula dels Tres Pagesos

El conjunt megalític de Fitor, esfondrat a la dècada de 1960 per l'esplanació d'una pista, s'ha reconstruït

L'obra culmina tres anys d'excavacions i recerca

El procés de restauració del dolmen megalític conegut com a la Taula dels Tres Pagesos, en terrenys del terme de Fitor (Forallac) inscrits en el massís de les Gavarres, ha culminat en les darreres setmanes amb la implicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consorci de les Gavarres i el suport del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat.

L'estructura funerària ha estat datada pels investigadors entre el neolític final i el calcolític. L'historiador Lluís Esteva i Cruañas li va dedicar una ressenya el 1965, en la mateixa dècada que els treballs d'esplanació de la pista forestal que hi passa a tocar van malmetre l'estabilitat de les pedres del conjunt, que es va acabar esfondrant. És un exemple de dolmen de galeria catalana, una tomba col·lectiva amb una entrada a la cambra funerària coberta per un túmul de terra.

Els treballs per recuperar l'estructura van començar l'any 2011, amb un seguit de prospeccions arqueològiques que van precedir les campanyes d'excavacions dels anys successius. Tot i que s'ha constatat que les sepultures havien estat espoliades, han trobat fragments de ceràmiques i una làmina de sílex.

Finalitzada la recerca, un equip d'arqueòlegs, geòlegs, historiadors i un arquitecte han abordat el repte de reconstruir l'estructura, amb les pedres que s'han pogut conservar intactes i materials propis de les Gavarres. La llosa superior, de dues tones de pes, ha estat restituïda amb l'ajut d'una gran grua, però sense fer servir ciment ni cap fixació aliena per mantenir-la a lloc. Han mirat de reproduir-hi el joc de pesos original.

LA DATA

1965
L'historiador
Esteva i Cruañas va dedicar una ressenya al dolmen, malmès per l'esplanació de la pista forestal.

LA XIFRA

2
tones
s'estima que pesa la gran pedra plana que corona el dolmen, aixecada amb l'ajut d'una grua.

Hipòtesis diverses per al nom popular

Sobre l'origen de la denominació popular del dolmen, la Taula dels Tres Pagesos, hi ha dues versions recollides en les darreres dècades per Esteva i Cruañas, Joan Badia i Homs i Xavier Cortadellas. Una explica que tres pagesos hi van improvisar una taula de joc per disputar-se una pubilla. L'altra, que el vescomte de Cabanyes hi va citar tres pagesos perquè, en ordre d'arribada, es repartissin ser masovers de Can Cals, Can Joanola i la Cavorca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.