Crítica
teatre
Tan lluny i tan a prop
soferta adaptació del clàssic de Marlowe feta per la companyia Parking Shakespeare. La comicitat dels autors i un vestuari per ridiculitzar els poderosos contribueixen a crear un clima en què les ambicions del poder demostren que l'espècie humana no ha avançat gaire en la seva psicologia des de fa segles. Els comunicats hilarants fets pels representants de la casa reial i el sarcasme de tot plegat són alguns dels aspectes que destaquen, a part de la magnífica versió de Marc Rosich, que s'afegeix també a la dramatúrgia, al costat del director Roberto Romei i d'Anna M. Ricart.
La precarietat del muntatge és, en un gest d'estratègia que els honora, una de les seves principals virtuts. El text resulta accessible i plenament actual, i encara més al nostre país, on els tripijocs són notícia tots els dies. Ateu i admirador de Maquiavel, Christopher Marlowe va fer un retrat hiperbòlic dels bulímics de poder, dels ambiciosos i dels tirans. Divulgar les seves obres avui és un acte de justícia i, a més, una oportunitat d'anar directe a la gran tradició teatral.