Sade

Tones de pàgines s'han escrit sobre el desviacionisme del Marquès de Sade sobre els bons costums. Gran part dels assagistes francesos han especulat sobre la moral i la sort de l'escriptor i infinitat de pel·lícules han interpretat –sovint amb qualitat més que qüestionable– la vida i les novel·les d'un personatge magmàtic, associat fins i tot en forma de metonímia als mals més inconfessables. Podríem dir que Sade ha estat, en realitat, una víctima dels lectors des del primer moment. La seva vida va ser de presó en presó, acusat de perversió, amb infinitat de condemnes per immoralitat i, fins i tot, amb una pena de mort el 1772, acusat de sodomia i enverinament. Tancat a la fortalesa de Miolans, va aconseguir evadir-se fins a ser detingut de nou el 1777 i podrir-se fins al 1790, a excepció d'una nova fuga. Alliberat per l'assemblea constituent, va ser nomenat secretari i president de la secció revolucionària de Piques, on, acusat de moderat, va estar a punt de perdre el cap a la guillotina. Els republicans tornarien als vells costums i l'acusarien d'impietat, immoralitat i obscenitat. El 1797 seria tornat a la presó i, posteriorment, al psiquiàtric de Charenton, on moriria el 1814, fa dos-cents anys.

Tindria més sort en el territori artístic, on ha esdevingut un mite des de Baudelaire fins a l'actualitat. Les avantguardes el van erigir com un líder. Avui només el poden jutjar des d'un punt de vista estètic. Sade va ser un gran escriptor i la seva col·lecció de novel·les i de narracions, així com la correspondència, mantenen la vigència més enllà de les exageracions sexuals, que en alguns moments resulten puerils o superades. Com a recomanació d'aquesta setmana amb regals, us proposo l'edició de Justine o els dissorts de la virtut, que ha publicat Proa en traducció excel·lent d'Albert Mestres, edició commemorativa del bicentenari de la mort de l'artista. Il·lustrem l'article amb una versió cinematogràfica ben naïf del realitzador Chris Boger, del 1977. Llegir Sade sempre resulta estimulant.

Dylan o cohen o Palol o abrams?
Al suplement del 19 de desembre passat, l'article de la contraportada, Contraposats?, era de Miquel de Palol i, per error, el vam contraposar a D. Sam Abrams. Excuses...