feminitats
ada castells
Una última carta als Reis
El novel·lista Lluís-Anton Baulenas acaba de publicar a RBA un llibre tragicòmic reivindicant la lectura en paper. Amb el títol i el subtítol ja veiem quin to gasta. L'últim neandertal. Crònica partidista de la transició del lector en paper al lector digital és un últim adéu nostàlgic a una manera de llegir que, en teoria, s'anirà substituint per una altra de més pràctica, més còmoda i més tecnològica, sí, però també menys aromàtica, menys emotiva i menys romàntica.
És plaent comprovar com les prediccions relacionades amb el llibre digital han anat fallant una per una, com si els lectors no fóssim uns consumidors tan previsibles com la resta. Què s'han pensat els prepotents estudiosos del comerç? Per alguna cosa som sàpiens sofisticats! Fa una dècada semblava que el paper moria irremeiablement i que tots aniríem amunt i avall amb e-books que ens salvarien del mal d'esquena i els oblits. Deu anys després no cal fer gaires estadístiques per adonar-se que encara és un giny minoritari. Amb un simple viatge en metro comprovarem que el paper encara guanya la batalla.
De tota manera, l'amant del mètode de lectura tradicional sap que ja pot començar a posar les barbes en remull i, desesperat, Baulenas el guia en la recerca d'arguments per defensar el caduc objecte que li ha despertat tantes passions.
De cara a aquestes dates, l'escriptor s'agafa a vanes esperances quan afirma: “Tots els llibreters ho saben i uns quants ho diuen: aquest és el destí final probable dels llibres de paper, esdevenir regals.” Nosaltres només podem dir: “Que els Reis Mags l'escoltin!”