etcètera
david paloma
Coromines, amb amor
A França ja fa anys que fa fortuna un nou tipus de diccionari assagístic. En diuen dictionnaire amoureux (en català potser se'n podria dir diccionari afectuós o, fins i tot, diccionari simpàtic). Els títols que s'han publicat abracen temes ben diversos: del vi al rock, dels trens a la gastronomia, de Napoleó a Stendhal... Assajo humilment una possible portada d'un dictionnaire amoureux de Joan Coromines. Avui es compleixen 18 anys que va morir.
C de cedulari. Coromines va escriure milers de cèdules o fitxes abans de redactar els diccionaris etimològics. Tanmateix, va aprofitar poc aquest material, que bé podria ser objecte d'estudi en el futur.
O d'Onomasticon Cataloniae. L'obra major de Coromines comprèn aquest gran diccionari de toponímia, per al qual el savi romanista va començar a aplegar dades quan tenia 18 anys.
R de Rasico. Un dels seus col·laboradors va ser Philip Rasico, que probablement aquest 2015 tindrà enllestida l'edició de Llibreta de Camp XXV: Rosselló, 1959-1960.
O d'obra. L'obra de Coromines excel·leix per quantitat i per qualitat. Joan Solà n'ha subratllat “la intel·ligència privilegiada que la sustenta”.
M de Max Cahner. L'editor de Joan Coromines va haver de superar dues proves per demostrar que l'editorial Curial podria editar amb qualitat.
I d'Itineraris. La Fundació Pere Coromines i Ara Llibres acaben de publicar Itineraris, que recull les notes de 457 excursions.
N de nord-americà. Coromines es va convertir en ciutadà nord-americà als anys 50, tal com m'explica Joan Ferrer, que va ser el seu secretari. Quan el savi romanista va retornar a Catalunya ho va fer com a turista nord-americà. Al seu passaport hi deia John Corominas.
E d'etimològic. Abans del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Coromines va “haver d'escriure” els quatre volums del Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana.
S de Saló de Sant Jordi. La capella ardent de Joan Coromines es va instal·lar al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat els dies 3 i 4 de gener de 1997. Joan Coromines, in memoriam.