‘Mr. Turner', biografia d'un dels millors pintors britànics

De la mateixa manera que és difícil trobar pel·lícules que superin els llibres en els quals s'inspiren, és quasi impossible que el cinema copsi bé el món de la pintura. Hi ha alguns exemples que desmenteixen la meva teoria però, al capdavall, són excepcions que confirmen la regla.

En canvi, m'ha sorprès molt positivament Mr. Turner, dirigida per Mike Leigh. Més enllà de la recreació del pintor –interpretat per un excel·lent, tot i que excessiu, Timothy Spall–, Mr. Turner recrea molt bé l'ambient en què es va moure un dels millors pintors britànics. La seva obsessió per atrapar el motiu, la recerca de la llum que el porta a avançar l'abstracció, la curiositat pel progrés tant sigui el moviment del tren o el naixement de la fotografia, l'estranya sexualitat del personatge, que tant magreja la seva serventa malalta de lepra com es col·lapsa davant la trista realitat d'una prostituta jove, en fi, la sensualitat d'un personatge turmentat, d'un home nascut sota el signe de Saturn. Tot plegat està ben explicat en una pel·lícula que flueix amb naturalitat amb actors secundaris de bon nivell –genial la seva segona dona, interpretada per Marion Bailey–, amb una bona fotografia i una música excel·lent, de Gary Yershon, llevat de l'excessiu metratge.

No sé per què a la majoria de les creacions contemporànies –films, llibres, quadres– els sobra més que no pas els falta i difícilment trobes obres que estiguin al punt just, com la carn a la planxa. I és una llàstima, perquè li falta molt poc per ser la millor pel·lícula que he vist mai sobre un pintor.