Accepcions del verb ‘volar'

L'editorial gallega Kalandraka es mereix lloances per motius de qualitat i criteri. No descobreixo res perquè el 2012 va ser guardonada amb el Premio Nacional a la millor tasca editorial i cultural. Vull destacar un motiu concret, però: la pluralitat lingüística activa que practica, tant pel que fa als títols com pel que fa als mitjans de comunicació, és a dir, el web i el blog.

Aquesta sensibilitat i aquest respecte pels altres (el procés sobiranista encara seria més complicat, potser fins i tot innecessari, si a l'Estat espanyol tothom fos com ells) es transmet al que fan. O això permet deduir una de les seves novetats, l'àlbum Ícar, de Federico Delicado, que va guanyar el 7è premi Compostel·la. A més dels 9.000 euros de dotació i com passa amb altres premis importants com ara l'Edebé, el guardó inclou la publicació en les cinc llengües de la Península. Si no us surten els números és perquè inclouen el portuguès.

Es tracta d'un àlbum amb poc text que narra una història molt inquietant, depenent de la lectura que en fem. En dos plans narratius, un nen explica a una assistent social que no és que els pares l'hagin abandonat, és que s'han transformat en ocells, com passa sempre a la seva família. Aquesta part està mostrada amb il·lustracions grises i a través de paisatges desolats. L'altra part és plena de color i és on assistim a la versió en què podem creure que realment els pares i altres avantpassats del nen es tornen ocells i viuen molt feliços. El més dolorós no és que el nen pugui estar inventant-se una vida paral·lela per justificar l'abandonament o, si volem cedir a la fantasia, que no el creguin i el tinguin tancat en un pis d'acollida. El més dolorós és el magistral final obert. Obert com la finestra davant la qual el nen es planteja volar.

Les imatges tenen una netedat que, com es pot llegir a molts llocs, recorda el pintor Hopper. Penso que Delicado no es mereix una comparació tan fàcil. Tampoc Hopper és propietari de la línia clara i els espais buits. Delicado utilitza un llenguatge visual adient per a una història amb ulls de nen, però d'un nen madur. “No tinguis mai por de volar”, és la darrera frase del llibre. La potència de l'obra de Delicado m'obliga a afegir: “Només en sentit figurat, sisplau.”