Ratapatxet?

A l'Alt Camp, dels ratpenats (rata amb ales) en diuen ratapatxets. En d'altres indrets aquests vampirs menuts es coneixen com ratapinyades, esmuriacs, muricecs… En català hi ha gairebé un centenar de denominacions diverses, agrupades en cinc grans famílies segons si es fixen en les ales, en la ceguesa o en l'aspecte pelat: 1) ratpenat (rampanat, rampenac, rampenall d'oli…), 2) ratapinyada (ratapinyana, ratapenarra, ratapetenera, ratapatxec, ratapeixet, rataplana…), 3) muricec (municec, esmuricec, guiritzec, almocigo i a Elx o Guardamar, moceguillo…), 4) voliac (esvoliac, esvoriac, ratvolant i, barrejat amb cec, volicec, esmuriac…) i 5) ratacauba (a la Vall d'Aran, per influx francès chauve-souris: rata-calba; a la Vall d'Àneu, ratacalda, també ratapelada…)

Els rapenats ostentarien el rècord Guinness de varietat en el regne animal, en dura competència amb les roselles al regne vegetal. Fa un parell d'anys vaig publicar unes motacions després de descobrir a Menorca la catorzena denominació de la flor més aimada per Antonio Machín (pixallits) i de seguida el naturalista bescanoní Ernest Costa i Savoia em va ampliar la llista amb una vintena d'altres noms extrets de l'inventari de Francesc Masclans: rovella, roguella, ronsella, roseller, rosellera, gallet, gall, lloca, coquerecoc, quiquiricall, paramà, papariu, abadolera, caputxí, monges, màpola, ganfanó i  vermelló.

I encara en va afegir dues de collita pròpia: gallina (a Hortoneda de la Conca, al Pallars Jussà) i babol (a Boí i a Buielgues, a l'Alta Ribagorça). La primera vila que posi a l'escut un rat-penat en una rosella serà la campiona de la diversitat.