no som tan lluny
EVA POMARES
El fet a mà es reivindica
La tendència dels joves creadors a usar tècniques clàssiques amb el digital protagonitzarà l'Animac
Sense complexos, la nova generació d'artistes de l'animació combina la tecnologia amb tècniques manuals tan antigues com l' stop motion, el dibuix i el modelatge per donar forma a obres innovadores i, alhora, més personals. Animac, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, recollirà aquesta tendència en la programació del festival, que celebrarà la dinovena edició del 19 al 22 de febrer a Lleida.
Carolina López, directora d'Animac, assegura: “A diferència de fa uns anys, on la tecnologia ho copava tot, ara hi ha un desig de tornar a tocar la matèria.” De vegades, les tècniques artesanals els acosten fins i tot als inicis del cinema, amb el disseny manual de cada fotograma plasmats en els story board. “No és una oposició a la tecnologia digital, sinó un complement”, afirma. Així, els autors independents en fan de la necessitat virtut: la tecnologia punta és sobretot patrimoni dels grans estudis d'animació. A més, la combinació amb les tècniques manuals els permeten expressar millor la creativitat i fixar un estil propi. “Als seus estudis, és comú veure una zona reservada a tallar maquetes, dibuixar i pintar, al costat dels ordinadors”, explica López. Directors com Hayao Miyazaki han aconseguit guanyar-se el respecte de crítica, públic i grans estudis amb treballs com La princesa Kaguya. “Al principi, les grans productores eren contràries a fer servir les tècniques artesanals, perquè el procés creatiu és irreversible i n'augmenta els costos. Però adoren aquestes produccions, que s'han fet un lloc al mercat”, assegura López.
Les produccions fetes a mà estan totalment de moda. L'Animac n'exhibirà una bona mostra, entre els 150 curts i llargmetratges que s'hi veuran. L'estrena a Catalunya de Rockets in my pockets n'és un fidel exemple. Aquest llargmetratge, preseleccionat als Oscars i finançat via crowfunding, és obra de l'animadora independent Signe Baumane. Venerada als festivals d'Annecy i Sundance, és a més il·lustradora de llibres infantils, pintora i escultora. El film es basa en la vida de cinc dones que lluiten contra la depressió- Entre elles, la mateixa guionista i directora.
En Baumane també hi conflueix una altra de les tendències de l'animació contemporània, la presència de dones a la direcció. “És el moment de les dones, sobretot entre l'animació independent. Es nota la petjada de les noies joves que acaben la carrera i aposten per fer obra pròpia. Ara es van incorporant a la direcció”, explica la directora de l'Animac. Al festival s'hi podrà veure obra de l'animadora mexicana de stop motion Rita Basulto; i de l'hongaresa Réka Bucsi, amb la seva Simfonia no. 42. També el film Bloquejats apilats dels catalans Anna Solanas i Marc Riba, així com Tinc por, de Laura Ginès. “Malgrat que el moment és complicat, a Catalunya tenim estudis molt potents, respectats i premiats arreu. Com el de Solanas i Riba, més reconeguts a fora que a casa.”
La mostra lleidatana és un exponent del bon moment de l'animació d'autor: ha rebut 600 treballs, un centenar més que l'any passat. Cal destacar també l'estrena mundial del nou treball de l'estudi madrileny Trimono, un film de crítica política “pura i dura”. L'Animac també posa el focus en l'animació asiàtica, amb més presència de films xinesos, coreans i japonesos. Com la darrera pel·lícula de Mizue Mirai: experimentació visual i narrativa amb tècniques manuals.