Malaltia i amors d'un geni

Quan s'acosten les nominacions dels Oscars sol sorgir una pel·lícula on un actor o actriu es llueix fent un personatge malalt o incapacitat. La teoría del todo, de James Marsh, és paradigma d'aquest fenomen. La pel·lícula reforça l'actor britànic Eddie Redmayne com a fill de la gran tradició interpretativa de l'Actor's Studio en ser Stephen Hawking, fer creïble la seva malaltia i ajustar el seu físic a la imitació d'un cos malalt. En un moment en què determinat cinema d'autor no fa més que replantejar-se el funcionament dels biopics –Mr. Turner de Mike Leigh, n'és l'exemple–, La teoría del todo reivindica les formes més convencionals com les úniques formes possibles.

Explica la història d'un jove que era un geni de la física a qui un bon dia li van diagnosticar una malaltia degenerativa que impedeix que el cervell doni ordres als òrgans motors i provoca la paràlisi progressiva. Comença amb el jove esvelt i estudiós per acabar mostrant-nos el físic que ha perdut la parla i que es comunica mitjançant un ordinador. La història de la malaltia es transforma en un en relat de superació, en què el protagonista s'aferra a la vida per poder fer la seva gran aportació a la ciència. Stephen Hawking és un exemple de valor i d'enteresa. Quan li diagnostiquen que només tindrà dos anys de vida, el físic té una petita depressió, però decideix tirar endavant. Pot doctorar-se i més tard, quan ja ha perdut les seves activitats motrius, és mundialment reconegut per publicar La breu història del temps.

La pel·lícula barreja la història exemplar de Stephen Hawking amb la de la seva primera esposa, Jane Wilde. Sembla com si la pel·lícula volgués fer realitat el tòpic nefast que darrere la vida de tot gran home hi ha sempre una gran dona. Jane és la dona que cuida d'ell i els seus tres fills. És una santa que fins i tot accepta estoicament que Hawking s'hagi enamorat de la seva infermera i li demani el divorci. La relació entre Hawking i Jane Wilde vol ser tensa, però ni el guionista ni el director s'atreveixen a fer explícites les tensions matrimonials.La relació de Jane amb un jove pastor és vista gairebé de puntetes. Fins que no s'apunta el divorci amb Hawking tot queda en l'ambigüitat i en el més estricte puritanisme. De la mateixa manera que tampoc no queda clar què és el que provoca que Hawking decideixi marxar amb la infermera Elaine Mason i deixar els seus fills. En les històries santes és preferible no voler destapar allò fosc i deixar que la llegenda perduri, per molt edulcorada que resulti.