Matèries vàries

Ja han sortit dos volums de la miscel·lània que Publicacions de l'Abadia de Montserrat dedica a Jordi Bruguera i Talleda (1926-2010). A finals del 2013, Antoni Ferrando presentava el primer evocant en el pròleg la figura del filòleg barceloní, assessor lingüístic d'Enciclopèdia Catalana al llarg de divuit anys.

Hi ha textos excel·lents en cadascun dels volums: són dinou estudis en conjunt. M'equivoco seleccionant-ne només dos, però l'espai m'hi obliga. L'un descobreix la relació epistolar entre Antoni M. Alcover i Isidor Macabich, que era “el mossèn Alcover d'Eivissa”. Els autors, Maria-Pilar Perea i Isidor Marí, desgranen a la perfecció tots els detalls de la correspondència i saben mostrar-los amb una amenitat envejable. L'altre és un estudi d'un fenomen fonètic que afecta paraules com albercoc (dita obercoc) i lleuger (dita lluger), al costat d'oliva (dita auliva) i ofici (dita aufici). Monoftongació i diftongació, doncs, a mans del mestre Joan Veny. Una lliçó impecable d'exposició científica.

Tots els autors solen expressar un record cap a Jordi Bruguera; alguns fins i tot li dediquen l'article. A parer meu, tot i que el llibre conté volgudament matèries vàries, no seria sobrer que la varietat d'estudis pogués centrar-se en l'obra de la persona homenatjada. Aquesta opció és minoritària: tan sols hi ha un estudi, en el segon volum, centrat en una obra de Bruguera. És la història i estructura del Diccionari ortogràfic i de pronúncia, de Mònica Montserrat. Aquest diccionari, publicat l'any 1990, va ser el primer que es va elaborar amb l'ajuda d'un programa informàtic. Bruguera va ser un filòleg prestigiós, especialista com a mínim en lexicologia, etimologia, lingüística històrica i edició de textos. La seva obra permetria anàlisis particulars.