novel·la
jordi capdevila
Fogots d'un estiu massa xafogós
La novel·la comença amb un patinet robat a un germà. El mena la Catalineta, una noia estrafolària de 30 anys, que “viu en un lloc idoni perquè les xinxes hi campin a cor què vols”. És estiu i a fora “l'aire és dens, fa xafogor”. Una calentor boirosa que enterboleix la colònia humana que fa vacances, Mallorca, Triathlon, Eating, Fucking, i dispara les situacions estrambòtiques que es van lligant i relligant gràcies a la pesantor ambiental de l'illa. Una atmosfera ideal per bastir un relat d'amors, desamors i traïcions amb pressions i xantatges sentimentals de baixa estopa. La vida estiuenca en plenitud.
Els rampells de la vida de Catalineta contrasten amb la pausa i serenitat que desprèn Damià, que ha escollit el llogaret per curar-se del tràngol de la seva ruptura matrimonial. Però la vida és així: “Jo hauria estat capaç de qualsevol cosa per tal d'acontentar tothom”, explica, fins al punt de creure que “ja és hora de fermar la cabra”. Resultat: “Com de lesiva pot arribar a ser la convivència és un fenomen que m'admira més que cap altra cosa del món.” Amb l'eix d'aquests dos protagonistes centrals es basteixen un seguit de situacions, històries, encontres, tensions i distensions entre un estol de personatges que van apareixent als escenaris del relat, enrarint l'ambient amb les accions i reaccions pròpies de la atípica normalitat estiuenca. Uns brots punyents, a vegades agressius, però també amb certa dosi de tendresa. I tot expressat en un llenguatge directe, colpidor, a vegades ofensiu i provocador, sempre sorprenent i amb bones dosis d'humor. Un estil narratiu ardent sense arribar a ser xafogós.
Una benvinguda borratxera literària que mostra com de lesiva por arribar a ser la convivència. Especialment si en un escenari prou desgavellat s'hi inclou un infant com a element de xantatge sentimental.