La banda de Lleida reneix, i amb ganes

La Banda Municipal de Lleida celebrarà el 2016 el seu vintè aniversari, tot i que acaba de commemorar el seu primer centenari. Aquesta doble efemèrides es deu al fet que l'actual Banda Municipal de Lleida es va crear el 1996, després de seixanta anys sense formació musical a la ciutat. La darrera banda de Lleida s'havia dissolt i havia desaparegut a causa de la Guerra Civil espanyola. No obstant això, l'actual formació és hereva de la que un bon grapat de músics locals van constituir i desenvolupar a principis del segle passat, liderats per Jaume Roig i Torné.

El primer grup estable de músics municipals de Lleida es troba documentat el 1427. Els músics eren cridats per a les processons i les desfilades tradicionals i, com es deia, també en convocatòries populars solemnes com ara visites reials i d'altres dignitats. Bàsicament eren trompeters i timbalers, uns oficis que passaven de pares a fills, i amb instruments molt simples, segons explica el catedràtic de música Lluís Herrera, un dels principals experts sobre la història de la música lleidatana.

L'activitat dels trompeters i dels timbalers es va mantenir sense canvis fins a principis del segle XIX, quan les bandes de música els van substituir. El 1823, un document conservat a l'Arxiu Municipal de Lleida certifica l'existència d'una banda formada per dinou músics que tenia com a finalitat l'acompanyament de l'Ajuntament en sis funcions anuals. Herrera, però, creu que hi hauria hagut formacions més antigues.

És l'any 1869 que neix a Lleida l'anomenada Banda Popular. El mestre Jaume Roig va ser l'impulsor d'aquesta formació, que, més tard, amb Cosme Ribera, ja a principis del segle XX, va assolir un gran nivell musical. Aquesta iniciativa va comportar l'aparició d'altres agrupacions musicals similars com ara la Banda Lira Popular (1889), la Banda de la Casa de Misericòrdia (1892) i la Banda de Santa Cecília (1900).

En vista d'aquest viu ambient musical i del fet que el consistori entenia que necessitava una banda, va optar per convocar un concurs. La millor banda va ser la municipal. I el 1914 es va celebrar aquesta competició al Teatre dels Camps Elisis, al qual, malgrat tot, només es va presentar la Banda Popular. Aquesta formació, per tant, va passar a denominar-se Banda Municipal, sota la direcció de Josep Vila. És per aquest motiu que l'actual Banda Municipal de Lleida es pot considerar la successora natural de l'antiga Banda Popular, segons confirma el director de la formació i impulsor de la banda, Amadeu Urrea.

La formació va tocar per la ciutat fins a la Guerra Civil, de manera que era la responsable musical de processons, desfilades i festes. I, a més dels esdeveniments especials, també tocava cada diumenge als Camps Elisis, el principal parc de la ciutat i on anaven a passejar centenars de lleidatans. Després va desaparèixer i la ciutat no ha tingut cap altra banda municipal i menys encara amb aquesta denominació.

No va ser fins a l'any 1996 que el professor del conservatori i músic Amadeu Urrea va elaborar el projecte de creació de la banda de Lleida i el va proposar a la regidoria de Cultura i a l'aleshores alcalde Antoni Siurana, que va donar el vistiplau a la iniciativa.

I, des d'aleshores, han anat creixent i treballant per millorar i també per incorporar la Banda Municipal de Lleida als diversos festivals i concursos de bandes que se celebren a Europa.

De l'antiga formació musical, en continuen investigant la trajectòria en col·laboració amb el catedràtic Lluís Herrera i la cap de l'Arxiu Municipal, Elena González. Urrea explicava que han localitzat partitures dels germans Roig i d'altres autors locals i que, per tant, una de les feines que fa ara és digitalitzar aquesta documentació i fer-ne els arranjaments oportuns per adequar-ne la interpretació als instruments actuals, que en alguns casos són prou diferents. Un exemple d'aquesta recerca és la partitura d'Els ilergetes, un rigodon repetitiu i senzill que Jaume Roig i Torné va compondre a principis del segle passat. Urrea explicava que, a més de recuperar autors i composicions, també graven aquestes interpretacions per facilitar-ne la difusió i perquè altres formacions les puguin tocar. Aquesta peça lleidatana i dedicada a la Paeria es va tornar a estrenar amb motiu del centenari de la banda i dins dels actes de commemoració dels 750 anys de la Paeria.

Aquesta línia de treball es fa en paral·lel amb la recerca històrica, que ja és més difícil, sobretot pel que fa a la recerca de fotografies de les primeres bandes municipals. Hi ha molt poc material i és un patrimoni que es voldria recuperar, segons el director de la banda.

Quant al funcionament de la formació musical, té la seu a l'Auditori Enric Granados de Lleida, ja suma cinquanta membres i cada any registra una rotació d'entre sis i set persones. Una de les singularitats de la banda de Lleida és la barreja generacional, ja que hi ha jubilats, adults i estudiants, i tots amb un nivell alt de formació musical que els permet participar i formar part de la banda. Amadeu Urrea explicava que es fan proves de selecció cada any per cobrir vacants i que s'exigeixen uns mínims. “El que ens interessa és aprofitar al màxim el patrimoni musical de la ciutat, que per sort creix molt, i cada vegada hi ha més persones amb formació musical”, assenyala.

No són funcionaris ni cobren de l'Ajuntament al marge de rebre ajuts per mantenir l'activitat, que se centra en una temporada estable a l'Auditori. També fan un concert anual dedicat a descobrir alguna peça nova o algun autor local fruit del treball de recerca esmentat abans, així com els concerts a l'aire lliure com ara els de Sant Jordi, la Diada i els de festa major.

Amadeu Urrea reiterava que els recursos els destinen a “invertir en la formació i en formació”: hi incorporen directors o professors convidats per a sessions especials i participen en concursos o festivals internacionals, que són com un premi per a la banda.

L'activitat de la Banda Municipal de Lleida i les necessitats de la ciutat en l'àmbit de la música han provocat que de la formació municipal hagin sorgit altres entitats com ara la Cobla Municipal de Lleida, que va suplir des del 2002 la desaparició de la Principal de Lleida, i la Ilerband, una formació més petita que la banda, amb més metall i dedicada des del 2010 a actuacions més de carrer i d'un caire més festiu.

Amadeu Urrea explicava que la Banda Municipal de Lleida era l'única formació musical al territori quan va néixer, però que amb els anys s'han vist acompanyats d'altres formacions com ara l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

Aquest procés ha provocat que en un principi potser toquessin més peces simfòniques i s'apostés pels autors clàssics, combinat amb les partitures pròpies de banda. Ara aquesta funció simfònica l'han deixat de costat i l'han reservat per a les formacions especialistes en la matèria, i han passat a centrar-se en la música de banda, “que té una gran popularitat a Europa, amb molta producció i qualitat pel que fa a repertoris. “A la vegada, som una formació que tant podem fer incursions als clàssics com ser agosarats i apostar pel pop, el jazz i el swing, sense deixar de costat les peces habituals de les bandes, com la música popular i les sarsueles, que sempre ens les demanen.”

BANDA

MUNICIPAL

DE LLEIDA

ANY DE FUNDACIÓ:

1914

POBLACIÓ:

LLEIDA

NOMBRE DE MÚSICS:

50