cultura

Crítica

Una desmesura que imposa

De sobte, un dia, el performer David Espinosa decideix tirar la casa per la finestra: fer una megaproducció que no tingui en compte la precarietat econòmica en què es mou. I decideix que és possible transcendir a la seva vida a partir d'un projecte ambiciós. Mi gran obra disposa del teatre més gran del món, que es desplaça allà on el criden. Té uns tres-cents extres des d'artistes de barra americana fins al Papa de Roma, uns mariachis i un helicòpter. Fins i tot, s'atreveix a competir amb La Traviata de Verdi i hi planta un elefant i un ramat de braus (sense que, de moment, cap entitat animalista s'exclami!). La clau de tot això és que aquesta gran companyia està feta a escala 1/87 cm: són complements de les maquetes de tren. Des de l'omnipotència de la desmesura, Espinosa es converteix en una mena d'autor que fa i desfà la voluntat dels seus actors. Mostra l'inexorable pas del temps, la fatalitat de les vides, que sempre acaben en mort. Però ho fa amb un entranyable joc poètic que, binocles a la mà, els espectadors agraeixen amb un somriure entre cínic i ingenu.

El 2009, Marta Galán i Juan Navarro van denunciar la impunitat dels grans espectacles fent una trilogia que responia a un decàleg insultant. Ells també feien obres de funció única amb un desplegament de mitjans. El seu joc era que integraven entitats del barri de la Sagrera i aprofitaven els decorats que treien dels magatzems del Lliure o el Liceu i que tot seguit regalaven als espectadors, per desfer-se'n. Espinosa, en aquelles dates, signava Felicidad.es, en què actuava des de casa seva amb la seva dona embarassada, enganyant els internautes d'un web de sexe. Tal com sona.

De l'experiment, que ha estat de visita al Lliure, ja n'ha fet més de cent funcions arreu del món. És una experiència única de viure un xou un punt naïf. Són els ulls amb què es miren (amb o sense binocles) el que fa evident el gran teatre del món, que ja advertia tot un Calderón de la Barca! Senzillament, genial.

Mi gran obra
Creador: David Espinosa
Dissabte, 24 de gener, al Teatre Lliure de Montjuïc


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Gilberto Santa Rosa: la salsa autèntica

sant feliu de guíxols
Anna Rosa Cisquella, Joan Lluís Bozzo, Miquel Periel
el "triumvirat" històric de Dagoll Dagom

“No trobaràs cap Netflix que els interessi "La memòria dels Cargols”

Barcelona
Música

Els interludis florals d’Orella d’Ós

matadepera
música

El Cruïlla obre quatre dies de música i comèdia al Parc del Fòrum

barcelona
cultura

L’antiga muralla medieval de Sant Francesc de Valls rep 2,8 milions dels fons europeus

valls
crònica

El lloc ideal perquè parlin i cantin les iaies

VILAÜR
música i salut

Els projectes ‘Vibrem’ i ‘A tocar’ utilitzen la música com element terapèutic

Girona
Cultura

Mor Bruno Zanin, protagonista d’‘Amarcord’ (1973) de Federico Fellini

ARTS ESCÈNIQUES

Núria Plana, nova directora de l’Institut del Teatre