¿És breu, la vida?

No ens cansarem mai de defensar el paper que han tingut durant el nou segle les petites editorials independents, que han superat, a més, el handicap de la crisi i la projecció en un context refractari al català tot i ser en un país que ara viu un apogeu sobiranista.

Entre aquests independents, m'agrada especialment la feina de l'editorial Adesiara, que ha incorporat clàssics de diferents èpoques i cultures al seu catàleg. Amb un disseny modern, elegant i resistent, un preu més que assequible i unes traduccions impecables, sovint en versions bilingües, el segell és una cita obligada per als que no podem viure sense la literatura. L'última joia que ens envien al suplement és ¿És breu, la vida? un volum del filòsof llatí, originari de Còrdova, Luc Anneu Sèneca. Mestre de l'escola estoica, el seu pensament és ben actual, una vigència que es corrobora amb la lectura i amb la importància que ha tingut per a la cultura occidental des del Renaixement, i que esperem que continuï tenint-la. La versió de Jordi Avilés carbura i obre les preguntes a la seva plenitud. La necessitat d'alliberar-se seria un revulsiu dels estoics davant el capitalisme devorador. En la introducció, el traductor ens diu: “Perquè la humanitat atenyi la saviesa, que li obrirà el camí vers la felicitat, primerament cal que s'enfronti amb les pors i els desigs i se n'alliberi, ja que condicionen negativament la vida.” Sèneca proposa discerniment, reflexió autocrítica, domini d'un mateix, serenitat, harmonia: “Fins i tot els moments de plaer són plens d'esverament i desassossec a causa de temors diversos... els assalta un pensament angoixós: Això, quant de temps durarà?” Més enllà dels oblidables llibres d'autoajuda, pensadors com Sèneca ens poden acompanyar –no sé si solucionar– les cuites diàries a què ens enfrontem. Observant el seu final, ell va ser capaç de discernir-les?